Tsarisme

S’explica que l’endemà del triomf de la Revolució Russa (o un parell de dies després), Lenin va anar a un poblet a inaugurar la fàbrica de l’electricitat. Hi va pronunciar un gran discurs, explicant els avantatges que comportaria l’electrificació del municipi, i el que comportaria per al progrés col·lectiu. Just fetes les explicacions i proclames, els camperols agraïts van cridar: “Visca el tsar!” Lenin els va haver d’aclarir que la revolució havia triomfat i que s’havia acabat el règim tsarista, i que el primer guany que en rebien era l’arribada de l’electricitat. Els camperols ho van entendre i van quedar satisfets amb l’explicació, però a l’abandonar el poblet Lenin es va girar, els va saludar, i agraïts van respondre amb un “Visca el tsar!”.

Aquesta anècdota la recullo del pròleg de Laura Llevadot al llibre del professor Antonio Gómez Villar que analitza les reflexions d’Ernesto Laclau i Chantal Mouffe sobre Populisme i hegemonia. És en la col·lecció sobre pensament polític postfundacional que repassa bona part de les influències teòriques que ens afecten, des de la igualtat, a ser en comú, la política sense obra, la postcolonialitat, l’estètica o la vida i la vulnerabilitat.

M’hi arrecero, els busco de tant en tant, perquè sempre trobes aquella espurna de pensament que t’allunya de la cascada de fets, del dia a dia, de la successió ficcionada que també n’acabem fent tots plegats. Curiosament ara hi busco respostes vinculades amb el que passa cada dia. Veneçuela, posem per cas. La distància i el desconeixement directe de la política veneçolana han fet que la gent s’arrengleri amb uns o altres o amb els matisos, en funció del que hi diuen els partits d’aquí. L’oposició espanyola, la que ha titllat de colpistes el govern de Puigdemont i Torra, no hi veu colpisme en l’autoproclamació de Juan Guaidó. La utilitzen contra Sánchez. Llegeixo Laclau i diu: “El populisme sempre suposa la presència d’una dimensió antiinstitucional, un desafiament a la normalització política, a l’ordre usual de les coses. Els sistemes institucionals poden resultar limitadors al mateix temps que poden ser frustrants.” I ara penso: la teoria se l’ha llegida Guaidó, se l’ha llegida abans Maduro? Se l’han llegida els que hi pontifiquen? O les teories són apunts del natural? Saps què? Visca el tsar!