Contracampanyes

No deixa de ser curiós que ahir, el mateix dia que la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, deia que no cal que hi hagi observadors internacionals en el judici de l’1-O perquè “serà televisat i en directe”, es posessin, en canvi, en marxa dues grans campanyes de publicitat: la del rei, que es va reunir amb els nous diplomàtics espanyols i els va instar a difondre la “imatge autèntica d’Espanya” (que deu ser, és clar, la del seu “A por ellos” del 3 d’octubre del 2017); i l’anunci fet per la secretària d’estat per a Espanya Global, Irene Lozano, exdiputada d’UPyD, en el sentit que posaran en marxa una contracampanya contra els independentistes mentre duri el judici. Una contracampanya que no anirà pas dirigida, és clar, a desmentir per exemple les mentides del ministre Borrell quan va comparèixer al Consell de la UE qüestionant que l’1-O hi hagués hagut violència policial. La secretària d’estat, que ara és la responsable de la famosa Marca España, diu que sí, que dedicaran diners a contrarestar els arguments dels independentistes, i no li cau la cara de vergonya. Em pregunto què passaria si això ho fes el govern català, si no acabaria davant d’un jutjat acusat de malversació de fons públics. Estan tan convençuts, tant, que els seus arguments i la seva imatge és la bona que s’han de dedicar a contrarestar-les amb campanyes? I després persegueixen les ambaixades catalanes perquè diuen que el govern català les utilitza per explicar què pensa? Aquesta tal Lozano explicava ahir en una entrevista a Efe que durant el judici els independentistes es mobilitzaran per denunciar al món la situació (vaja, quina novetat) i que per això ells s’organitzaran “per contrarestar-ho”. Amb diner públic, és clar. Preparant vídeos per fer circular a la xarxa i amb campanyes pagades a la premsa. I cuidant-se, és clar, de “la relació amb els corresponsals de premsa internacionals”. Tanta por, els fa, el judici? Esparvera, tanta transparència del govern espanyol. I tanta preocupació per les fake news (les que no siguin de Borrell, és clar). S’entén, que no els facin falta observadors internacionals.