L’Estat s’hi posa cataplasmes

A la primera plana d’aquest diari d’abans-d’ahir, dia 29, s’hi podien llegir, sota el títol, tres entrades que deien el següent: “El tribunal torna a denegar la llibertat perquè sosté que hi ha «més risc de fuga» pel Consell de la República”; “Rebutja aplicar una sentència del TEDH contra Turquia perquè a l’Estat espanyol «no es persegueixen idees»”; “La fiscal general sosté que no calen observadors internacionals perquè el processament ja es retransmetrà”.

El Suprem espanyol és el subjecte actiu dels dos primers textos i les seves decisions no poden ser més manifestament polítiques, ja que parla de fets “notoris”, d’“estructures de poder” i de “determinacions” no provats en cap mena de procés, sinó basades en prejudicis ideològics o menats per interessos directament polítics contra els acusats: “Es un hecho notorio la existencia fuera del territorio español de estructuras de poder organizadas, puestas al servicio de aquellos procesados que han tomado la determinación de sustraerse al llamamiento de esta Sala”; seguidament, s’hi fan afirmacions de mera presumpció subjectiva, signes de desconfiança en els mecanismes de control de l’Estat, sospitoses de paranoia, amb raons de fulletó de lladres i serenos: “El control policial puede relajarse o presentar fallos involuntarios que permitan la huida. Los dispositivos de rastreo telemático atenúan su eficacia en un ámbito territorial en el que rige la libertad de fronteras y la libre circulación de personas, por más que su utilización permitiría conocer el itinerario seguido por el procesado para sustraerse al llamamiento para el juicio oral.” I a tot això, treu el nas la senyora Irene Lozano, exdiputada d’UPyD i, seguidament, enxufada al PSOE per fer carrera com a secretaria de estado para la España Global: “Está claro que ellos quieren desprestigiar la democracia y el Estado español todo lo que puedan, y para defender eso, que es la médula del Estado, tiene que haber dinero y lo va a haber por parte del Gobierno.” ¿Està clar?: “El procés fue una fake news gigantesca, y las consecuencias las estamos viviendo [especialmente en Catalunya donde hay] una sociedad partida en dos, se rompe la convivencia, y cuando la desinformación rompe la convivencia, está amenazando la democracia.” I com que tot va ser una fake news, la senyora Lozano ha de muntar una tournée, pagada, naturalment, amb aquells diners que esmenta, per contrarestar aquella “farsa”.

Corrupció, se’n diu d’aquesta figura. Corrupció moral, corrupció material i corrupció pública, perquè menteix, dilapida i enganya. Lògic, diran vostès: la corrupció, que és el primer motor del desprestigi democràtic d’Espanya, no apareix enlloc del discurs de la secretària de la España Global: “España sigue en la cola de la UE en materia de corrupción, según el informe anual de Transparencia Internacional (TI) correspondiente a 2018.” Però, és clar, Europa està molt desorientada respecte als presos polítics i a la situació a Catalunya, no se n’ha assabentat, de les rebregades alemanyes i belgues al jutge Llarena, per la qual cosa: “También se cuidará la relación con los corresponsales de prensa extranjeros en España […] ya hay distintas instituciones que tienen ya planeada esa interlocución con motivo del juicio, como el Consejo General del Poder Judicial o el Ministerio de Justicia y Presidencia del Gobierno.”

¿Què hauríem d’extreure’n? Molt senzill: que com que ja es dona per feta la condemna dels dirigents independentistes, tot el que cal és preparar l’opinió pública europea per eixugar la imatge sollada de la justícia espanyola (“El Suprem també sembla que vol destinar personal a influir entre els corresponsals internacionals que cobreixin el judici oral contra els presos”). Deu ser per aquesta raó que la fiscal general del PSOE s’espolsa de sobre testimonis inoportuns del pucherazo jurídic que es prepara: “La fiscal general rechaza la presencia de observadores internacionales en el juicio del 1-O.” Ara bé: la realitat és tossuda, i no sembla pas que puguin evitar els observadors, a no ser que l’Estat accentuï els trets franquistes soterrats: “La International Trial Watch (ITW) ha volgut deixar clar que la seva tasca serà de suport, i en cap cas cercarà condicionar els pronunciaments dels observadors, que actuaran amb total independència. La plataforma ha demanat al Suprem cinc places dins la sala del judici per fer l’observació diària del procés. La plataforma ha assegurat que «seria difícilment comprensible» que es denegui l’accés dels observadors a la sala.” Se’n prepara una de grossa...