A la tres
No serà un dia qualsevol
Jo no sé si a l’hora que avui vostès llegeixin aquest article els presos polítics ja seran a Madrid, estaran a punt d’arribar-hi o continuarem encara tots plegats amb aquest joc de despropòsits en què s’està convertint saber la data del trasllat i la del judici. Com que al Suprem estan nerviosos i no volen que se’ls pugui acusar de res (de res que després a cap tribunal europeu els serveixi d’argument que pugui invalidar el judici, és clar) es veu que ara s’ho miren tot amb lupa. Allà on deien que el judici seria al gener després van dir febrer, i allà on deien el dia 5 ara diuen el 7 o el 12. I ves a saber demà què diran. I d’un trasllat que havia de ser el 26, després van dir el 29, després l’1 i avui veurem què ha passat. Es veu que no han tingut temps d’analitzar les peticions de prova que demanen els advocats defensors i acusadors, i que tenen feina a triar quins dels testimonis seran citats i quins descartaran. No ho sé. A mi em costa d’entendre, més enllà dels arguments que ja s’han dit, que citin Rajoy, com sembla que faran, però que en canvi descartin Puigdemont, el seu homòleg durant els fets. No tinc gaires dubtes que seria un testimoni clau. I em costa d’entendre encara més que no acceptin observadors internacionals dins la sala, i que aquests s’hagin de limitar a veure en una pantalla el senyal de televisió que produirà el mateix Suprem. Com fa, vaja, el PP en el seus mítings. Però vaja, no els volia pas parlar d’això. Els volia parlar del trasllat dels presos. D’aquest que s’hauria de fer porta a porta, en condicions exquisides i, com demanen les seves famílies, amb serenor. L’ANC ha convocat tothom a sortir al carrer, el president Torra ha anunciat un consell executiu extraordinari i s’ha suspès la cimera de partits (d’alguns partits, perquè com que va de diàleg, Ciutadans i PP a la trobada anterior ja van decidir no anar-hi) prevista per avui. Hi ha qui no ho troba normal. Jo sí. El que no trobo normal és el relat judicial. I no soc partidari ni de col·lapses ni de talls de carreteres, però sí d’“acompanyar-los”. El dia del trasllat dels presos cap a Madrid, em sembla a mi, no pot ser un dia qualsevol.