Àngels i dimonis

Mariano Rajoy va ordenar a la policia carregar contra ciutadans honrats, pacífics i indefensos perquè volien votar. Els seus fiscals i jutges van perseguir qualsevol que pogués tenir a veure amb el referèndum de l’1-O. Va convidar empreses, bancs i capitals a empobrir Catalunya; va aplicar el 155 de la Constitució molt més enllà del que preveu la mateixa Constitució; va destituir tot el govern català i més de dos-cents càrrecs més; va liquidar les delegacions de la Generalitat i altres organismes: va assumir el comandament de totes les conselleries durant mesos; va posar en marxa un procés judicial basat en un relat fals contra tots els membres del govern, empresonant-ne tots els que va poder, i va mirar cap a una altra banda mentre policies i escamots feixistes repartien bolets a tort i a dret pels carrers de Catalunya embolicats amb la bandera de l’Espanya unida. Va fer tot això i moltes coses més, però es veu que va ser tou. Alfonso Guerra l’acusa de “paràlisi”, de “tebior” i de convocar les eleccions del 21-D, quan el que cal és liquidar l’autonomia amb un 155 total i indefinit i no convocar unes noves eleccions si les ha de guanyar l’independentisme. Les seves profundes conviccions democràtiques li diuen que la independència guanya perquè la gent després de “40 anys d’adoctrinament” s’ha entregat al “dimoni separatista”. Només la gran altura intel·lectual i política de la seva anàlisi explica que no arribi a veure la diminuta influència de 40 anys d’insuficiència democràtica fruit d’un pacte amb el franquisme i els seus poders fàctics; 40 anys visitant la tomba de les “nacionalitats històriques”; 40 anys de café para todos, de Loapa, de solidaritat draconiana i indefinida amb altres territoris de l’Estat i de cronificar un finançament injust per a Catalunya, el País Valencià i les Illes; 40 anys de supremacisme lingüístic i cultural i de discriminació i boicot al català; 40 anys de madridcentrisme, de concepció radial de les infraestructures i de gestió centralista de trens, ports i aeroports; 40 anys d’estafa continuada en els pressupostos de l’Estat; 40 anys d’enganys, de menyspreu i de connivència amb la catalanofòbia latent a la societat espanyola, o 40 anys de “pasar el cepillo” per retallar drets, llibertats o Estatuts, que tant se val.