Hiperpares

Twitter és el que és però a vegades hi ha piulades que fan pensar. L’altre dia, la usuària @cosp_montse deia: “La mare d’un alumne m’ha retret que parlés de Mauthausen al seu fill, perquè es veu que és un tema «massa dur» per al seu nen de quinze anys... Aquesta sobreprotecció no només converteix els adolescents en bledes assolellades sinó que els fa ignorants molt perillosos.” La piulada em va cridar l’atenció perquè, certament, jo també tinc la sensació que es protegeix massa els fills, tant per convertir-los en una miqueta rucs. Però no vaig ser l’únic; la piulada va tenir centenars de comentaris i milers, més de 9.000, de repiulades i m’agrada. La veritat, m’hi vaig quedar ben enganxat; els comentaris eren boníssims: “I el pobre nen jugant al Call of Duty, on tot són flors i violes” o “I fent-se palles veient porno per internet”. I aprofundint en el tema amb altres anècdotes: “Autoescola. La mare d’un alumne va demanar-nos que no posés pràctiques al seu fill abans de les dotze del migdia perquè fins llavors dormia. I no treballava ni estudiava. Sobreprotegits, ignorants perillosos i dropos . Només un estímul: sortir de festa.” Un altre: “Conec el cas d’un company mestre que va treballar la guerra d’Iraq a sisè de primària. Una mare li va fer arribar una queixa ja que era un tema «massa violent». La resposta del company va ser: «Desperti. Per violent el GTA, el joc a què juga el seu fill».” I més: “Quin futur els espera? Quan la meva filla va començar P3, es va morir un dels xais de l’escola, la mestra els ho va explicar, molts pares no hi van estar d’acord. Tractar la mort des de la infància ha de ser normal, tractar l’holocaust amb adolescents és obligatori. Gràcies, mestres!” I així sense parar.

Els psicòlegs diuen que sobreprotegir els fills, fer del que s’anomena hiperpares, provoca que aquests siguin dependents dels seus pares i mares, tinguin dificultats per aprendre a ser responsables de les seves vides, tinguin més pors i inseguretats, poca autoestima, mostrin actituds immadures i poca tolerància a la frustració. Vosaltres mateixos.