Dones valentes

“Hola, em dic Jenn Díaz i fa deu anys vaig patir violència masclista, física i psicològica. Però no ho explico com a víctima, sinó com a supervivent.” Valentes paraules les de la diputada d’ERC, dijous, en la sessió plenària del Parlament. Era el colofó d’un discurs ja per si contundent. Fins al moment estava sent una bufetada de realitat. Amb la confessió final de Díaz, s’hi va barrejar l’emotivitat i l’admiració per haver fet aquest pas immensament difícil. I encara alguns i algunes van tenir la poca vergonya de no aplaudir-la. Els diputats i diputades de Ciutadans no són capaços d’aparcar la discrepància política ni tan sols per donar suport a una persona que ha sofert una situació traumàtica. La rivalitat política portada a l’extrem. Per ells, la humanitat no hi té lloc.

La meva total admiració a aquestes dones extremadament fortes, que es neguen a acceptar el paper de víctimes, que es revelen contra la pressió social i psicològica que comporta el fet d’haver patit violència masclista i que s’autoproclamen supervivents, a dreta llei. Són supervivents, valentes, admirables i un exemple. Diuen prou i ho fan en veu alta. S’exposen públicament i comparteixen el més íntim. I reaccionen al contrari del que esperen els seus agressors, maleïts covards, que només saben conservar la seva virilitat si actuen entre ombres. I elles, valentes i supervivents, fan un pas endavant i ho omplen tot de llum.