Bucle

Vam sentir, ahir, els arguments de la part acusatòria per rebatre el caràcter polític del judici contra els independentistes, ignorant que les querelles van ser utilitzades com a armes per derrotar el procés. “Es jutgen fets, no idees”, va proclamar el fiscal Zaragoza, que va aprofitar l’ocasió per negar el dret d’autodeterminació dels catalans. El problema, és clar, és quina versió dels fets prevaldrà i com es demostrarà una violència inexistent, però necessària per justificar els delictes de rebel·lió i sedició.

Però tot això queda en l’àmbit dels tribunals i ja ho anirem veient conforme es vagi desenvolupant el judici oral. En l’àmbit estrictament polític, la sentència ja fa temps que ha estat dictada contra el dret dels catalans a decidir la seva relació amb Espanya. La negativa a reconèixer Catalunya com un subjecte polític amb poder per negociar amb l’Estat la manera d’aprofundir el seu autogovern és una constant en la història política recent.

L’últim cop de porta a les aspiracions sobiranistes, l’acaba de donar el govern Sánchez qualificant de “provocació” i “xantatge” el fet de voler mantenir el dret a l’autodeterminació en l’agenda d’un hipotètic diàleg amb la Generalitat. “No acceptarem ni ara ni mai l’autodeterminació” de Catalunya, ha dit la ministra d’Hisenda. Queda clar. I, ara, alguna idea constructiva per sortir del bucle?