Clar i castellà

Si la sentència del judici fos avui i se cenyís a allò que vàrem veure i sentir ahir al Tribunal Suprem, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Quim Forn avui ja serien al carrer. En llibertat i absolts, és clar. Perquè ahir, el primer dia de veritat de judici, vam començar a veure que sí, que aquest és un judici eminentment polític ple de contradiccions i imprecisions per part de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat (a mi em va semblar que el fiscal Cadena fallava més que una escopeta de fires) i que, en canvi, Junqueras i Forn parlaven sense embuts. I amb una convicció que, en les seves circumstàncies, em sembla que és digna de menció. “Res del que hem fet és delicte: treballar per la independència de Catalunya no és delicte; fer un referèndum no és delicte; l’argumentació de l’acusació no se sosté; el debat polític està protegit per la inviolabilitat”... són algunes de les afirmacions de Junqueras. Valentes i dignes de qui se sent innocent. Sense estratègia jurídica, fins i tot. Perquè se sap pres polític. En va dir més. Moltes més. Però totes d’una gran dignitat política i d’una gran convicció. Junqueras va ser clar. Clar i castellà, com s’havia de ser al Suprem. I ho va ser també Forn, que en alguns moments va desbordar les acusacions amb una convicció que va anar molt més enllà de la política: amb dades contrastades, i no pas amb un ‘talla i enganxa’ com el que semblava ser el relat de l’acusació. Que, a diferència de Junqueras, Forn decidís combinar la defensa jurídica i la política i decidís respondre al fiscal, va permetre viure ahir també moments brillants. I si no fos perquè un s’hi juga 25 anys de presó i l’altre 16, algun tip de riure. Veurem què passa la setmana vinent, quan ja entrarem de ple en les declaracions de la resta del govern. Vist el primer dia, el primer dia en què de veritat es varen contraposar versions, insisteixo, el vicepresident Junqueras i l’exconseller Forn avui ja haurien de ser al carrer. Absolts. Això, és clar, si el tribunal se cenyís als fets d’ahir, no jutgés idees polítiques i, és clar, no portés la samarreta de cap dels dos equips.