57.378

Últimament hem pogut sentir molt allò que una mentida no es converteix en veritat a còpia de repetir-la. El mateix que va dir Jordi Sànchez al fiscal dijous al Tribunal Suprem; que per més que anés repetint que el 20 de setembre del 2017 es van malmetre uns cotxes davant d’Economia, i anés ensenyant les fotos, no convertia aquell fet en més greu del que va ser. Però les coses han sortit tant de mare que el fiscal creu que l’estat de quatre cotxes i el contingut de quatre piulades són prou motiu perquè una persona es passi 17 anys a la presó. Així que no ha de sorprendre que l’acusació pregunti als acusats si són socis d’Òmnium Cultural, com si això fos motiu de sospita sobre el comportament d’aquella persona. Com si fos delicte. Quan ja fa una quants anys em vaig convertir en la sòcia número 57.378 d’Òmnium, mai em va passar pel cap que podia estar cometent un delicte, que podria arribar a ser subjecte de sospita. No hi va haver cap motivació política, va ser una manera espontània de complir un desig de formar part d’una família amb uns principis tan poc sospitosos com la defensa de la llengua, la cultura, l’educació i la cohesió social del meu país. Des d’aquell moment, el creixement de l’entitat ha estat espectacular, a punt d’arribar als 140.000 socis. I si al Tribunal Suprem les coses segueixen igual, a final del judici aquesta xifra es quedarà curta. Perquè aquesta vegada sí que a còpia d’anar preguntant als acusats si són socis d’Òmnium, el que fan les acusacions és ajudar a fer la pilota més grossa. O sigui, que fan augmentar de manera espectacular les peticions per ser-ho. Com a exemple, Òmnium Gironès ha multiplicat gairebé per cinc el nombre de socis en cinc anys. Donades les circumstàncies, és lògic que moltes persones hagin fet el pas per motius polítics, però també per solidaritat i suport a una entitat amb prop de 60 anys d’història. I una entitat que no es pot resumir en la imatge del seu president sobre un cotxe. No entenen que ser soci d’Òmnium no té res a veure amb una realitat inventada. No entenen que ser soci d’Òmnium és, ara més que mai, un motiu d’orgull. Dimarts, quan Jordi Cuixart declari davant el Tribunal Suprem, uns s’adonaran de l’error que han comès, tot i que lògicament no ho reconeixeran mai. I els altres, els socis, confirmaran l’encert de formar part d’una família com aquella.