23-F, cop de llibertat

El dia 12 de febrer va començar el judici de la vergonya. Per fi, després de molts mesos, vam poder veure els nostres polítics i líders socials. Pensar que fa més d’un any que estan empresonats per haver posat les urnes fa escruixir. És simplement un acte de venjança i d’escarment. Per tant, sí: judici de la vergonya per a l’Estat espanyol.

El dijous 14 de febrer vam sentir tant l’Oriol Junqueras com en Quim Forn. Quina dignitat, quina fermesa! L’Oriol, fent un discurs polític, va defensar que res del que se’ls acusa és delicte. Tot el que feren està dins dels drets individuals i col·lectius. Fer un referèndum no és delicte. Votar no és delicte. Un recital de gran lideratge. Quim Forn va respondre tant a les preguntes del fiscal com a les de l’advocacia de l’Estat. Va guanyar per golejada. Va desmuntar totes les acusacions. Excel·lent.

El dissabte 16 de febrer de nou la ciutadania es va manifestar massivament i pacíficament amb el lema: L’autodeterminació no és delicte. Hi eren tots. La CUP, ERC, el PDeCAT, Podem, Junts per Catalunya i tots els moviments i associacions independentistes. 500.000 persones. Un cop de força del sobiranisme contra la injustícia del judici.

El dimarts, dimecres i dijous, dies 19, 20 i 21, vam poder sentir els interrogatoris a Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Jordi Sànchez. De nou es va veure ben clarament que els delictes de rebel·lió, sedició o malversació no van existir. Tot és un muntatge de les forces de l’Estat –govern central, policia, fiscalia, Tribunal Suprem– per condemnar els polítics que van gosar desafiar l’Estat posant les urnes. Les afirmacions de Jordi Sànchez són demolidores. La fiscalia queda totalment retratada. Com els poden tenir empresonats, encara? Vergonya per a Espanya.

Dijous, 21, vaga general i mobilització popular. Les grans organitzacions sindicals, CCOO i la UGT, no van secundar la vaga, organitzada per la Intersindical-CSC, per la Ustec, i d’altres. La Generalitat va calcular en un 30% el seguiment de la vaga. En alguns sectors la vaga va ser massiva. En molts pobles de casa nostra, la majoria dels comerços van restar tancats. Però el que sí que va ser un èxit total van ser les manifestacions i concentracions ciutadanes. Una nova demostració de rebuig al judici polític i a la precarietat laboral. A Girona, va ser la manifestació més gran de la seva història. 70.000, segons la Policia Municipal.

Dia 23 de febrer. L’ ANC de Vilobí, Salitja, Sant Dalmai, Brunyola, Sant Martí Sapresa i Òmnium la Selva organitzen la Diada de Drets Democràtics, amb el lema 23-F Cop de llibertat. Des de les 10 del matí, amb l’esmorzar solidari, fins a les 8 del vespre, amb la botifarrada contra la repressió i música per la República. Al pavelló de Sant Dalmai. Tallers, cançons de llibertat, espectacle per als més petits, taula rodona moderada per Jordi Grau amb Elpidio-José Silva, Martí Anglada i Mireia Montesinos. Dinar groc, més música, taula rodona moderada per Sergi Font. Amb Bea Talegón, Josep-Ramon Barberà, Núria Tarrés, Roger Español, Xavier Sànchez i Jordi Pesarrodona. També hi va haver missatges dels familiars dels presos i exiliats polítics. Missatges d’Òmnium, l’ANC i Puigdemont.

Amb uns polítics tan dignes, ferms i fidels amb el mandat democràtic, una ciutadania que es manifesta massivament i pacíficament i uns pobles, alguns molt petits, que són capaços d’organitzar actes com els que hem descrit, amb una gran participació, entusiasme, decisió i voluntat d’arribar a la independència, com no serem capaços de superar tots els obstacles per aconseguir la República Catalana Independent?