Deutes ancestrals

Temps era temps que a les nenes se’ns donaven poques opcions de futur laboral, al marge d’instar-nos a esdevenir una mestressa de casa “com cal”. Bàsicament n’hi havia tres: mestra, infermera i, si eres prou bonica, hostessa. Dècades i lluites més tard, hi ha esquemes que persisteixen, arrapats a la consciència col·lectiva. Com si no fos prou greu que feines feminitzades com la docència o les cures sanitàries continuïn infravalorades i mal remunerades, aquesta setmana, el sindicat UGT ha denunciat la insultant precarietat laboral que afecta bona part del personal que treballa, temporalment, no ho perdem de vista, al MWC, aquest, diuen, símbol de modernitat i del lloc al sol de la capital catalana. Les noies, a més, han de ser esveltes, anar maquillades, dur faldilla curta, i cobren més com més altes són. Alhora, CCOO ha fet un estudi sobre la bretxa salarial a Catalunya, que en termes anuals està enquistada al voltant del 24% i al pas que va la seva ridícula reducció, gairebé cap dels que esteu llegint aquestes ratlles la veurà cicatritzada. Finalment, ahir es coneixien tres casos d’agressions sexuals a Catalunya: un home de 78 anys a una noia de 15 a Badalona; un atac frustrat, a Tarragona, a una jove que havia sortit a córrer, i una violació, dissabte, en ple carrer, a Gironella. Hi ha moltes causes justes i legítimes per aturar el país, i l’erradicació del patriarcat n’és una de les que ho és més. No hi falteu el 8 de març.