El despropòsit

Un despropòsit, una barbaritat, una salvatjada, un desencert, un error descomunal i tots els adjectius que vostès hi vulguin afegir. Això és el que en penso, del judici que s’està celebrant al Suprem. Ja ho pensava abans, però ho penso encara més després de sentir, ahir, i tota la resta de dies de judici, els encausats. L’esforç que ha de fer la fiscalia per vendre un relat que no és (van sentir ahir Jaime Moreno?) raneja en l’absurd. La setmana passada algunes de les preguntes dels interrogatoris, si no fos pel que s’hi juguen els acusats, eren còmiques. Davant d’uns delictes tan bèsties com els de rebel·lió (rebel·lió!) i sedició (sedició!), estem entretinguts en les piulades, els tuits i els retuits d’alguns dels encausats, i en si els Jordis van demanar o no el permís per manifestar-se amb el termini de temps previst. Les declaracions dels Jordis, si les escoltaves amb atenció, et deixaven glaçat. Perquè simplement protestaven. Com ho feien setmanes enrere els taxistes contra els VTC, que no sé si van demanar els permisos a temps, ni si algun d’ells va provocar danys a dos, tres o quatre vehicles d’Uber. O com ho feien anys enrere els pagesos, tallant carreteres. O és que el dret a la protesta ja no existeix i resulta que no ens n’hem assabentat? Un despropòsit, tot plegat. I els que sentirem, al pas que anem. Perquè davant d’unes acusacions de rebel·lió (rebel·lió!) i sedició (sedició!) ens passem estona i més estona per saber si uns funcionaris que treballaven el 20-S al Departament d’Economia van demanar o no uns entrepans als Mossos o analitzant un mail que parla d’una botifarrada i que Cuixart els ha d’explicar què és. És, tot plegat, una exageració. Tan bèstia que fins i tot deixa en un segon terme barbaritats com la de Pablo Casado, aquest senyor que res té a veure amb l’extrema dreta (és una ironia) i que ara reclama que es retiri el finançament públic al PDeCAT i a ERC. Quina barbaritat, insisteixo. Al judici s’hi ha arribat després d’un seguit de despropòsits judicials i d’impunitats (els recordo que vivim en un país on la policia pretén escorcollar una formació política com la CUP sense cap autorització judicial) que fan feredat. Seguint-lo, a mi em fa l’efecte que del judici de l’1-O en sortirem molt més embolicats (encara més) del que hi hem entrat.