Rubianes eren tots

ser del Poblenou i tenir precisament avui un espai aquí fa inevitable parlar de tu, actor galaicocatalà, que sempre viuràs d’alguna manera al barri immortalitzat en la pel·lícula El crimen del cine Oriente. I això que a tu el lloc de Barcelona que et feia patxoca no era al Poblenou, sinó a la plaça Urquinaona. “Urquinaona! Quin nom més bonic! Si jo tingués una filla, li posaria de nom Urquinaona!”, deies en els teus espectacles. Recordar a Madrid el desè aniversari de la teva mort que es compleix avui té un pesar especial, perquè aquí vas ser censurat el 2006 per un alcalde que alguns desnortats identificaven com el progressista del PP, Alberto Ruiz Gallardón. La teva obra Lorca eran todos formava part d’un cicle de tres obres i havia de ser representada la setmana del 19 al 24 de setembre al Teatro Español, però el 7 de setembre Ruiz Gallardón es va plegar a l’onada d’odi pel que tu havies dit d’una Espanya i va decidir censurar l’obra però sense donar la cara com a censor. El tràngol, el va deixar en mans de Mario Gas, que no podia estar més trist. “Em referia a l’Espanya que va matar Lorca, que va permetre que Machado morís de pena a Cotlliure i que va deixar morir Miguel Hernández a la presó”, va llegir Gas en el teu comunicat aquell dia al teatre. Avui que fa deu anys del decés i que ja tens un carrer amb el teu nom a Barcelona –no, no és a prop de la plaça Urquinaona, tot no podia ser–, hauries de poder treure el cap per Madrid i assaborir la venjança pòstuma, perquè aquest Madrid que us va censurar a tu i a Lorca celebra l’Any Lorca 2019 i el Teatro Español, el Paranimf Històric de la Complutense i la Residencia de Estudiantes, entre d’altres, es consagren en un homenatge continuat. Potser ara diries: “Que vagin a cagar a la platja, que, la merda, se la menjaran les gavines, les que han escollit com a símbol.” Potser et faria gràcia saber que ara, a la gavina, l’anomenen xarrà. Potser et faria gràcia saber això, i també que se us troba a faltar, a tu i a la teva irreverència.