Crisis vaticanes

La cimera contra la pederàstia del Vaticà també té explicacions polítiques, si més no les que provenen de la pròpia cúria, de la història recent del centre del catolicisme. Els abusos a menors han esclatat com un tsunami continuat i recurrent en el si de l’Església, de tal manera que es feia imprescindible una trobada majestuosa com la que hi va haver la setmana passada a l’Aula Paolo VI. Amb algunes dades positives: la presència de víctimes amb testimonis colpidors, la posició fèrria d’alguns arquebisbes i cardenals contra l’encobriment, amb propostes d’accions radicals, com l’aixecament del secret pontifici, és a dir, la possibilitat de conèixer, almenys en aquest assumpte, els racons enfosquits de la institució. I amb moltes de negatives, com la pràcticament nul·la adopció de mesures per combatre aquesta acumulació indecent de pràctiques criminals. Poc més que una declaració d’intencions i una proclama mística per tal que l’experiència del pecat esdevingui redempció de l’ànima. Però tornem a les explicacions més de fons. El papat de Bergoglio va començar d’una manera singular en la forma i esperançadora en el fons. Significava, tant per la procedència geogràfica com per la filiació franciscana, una esperança de renovació. I es contraposava a la imatge ferotge de Benet XVI, la que molts van voler difondre a causa de la seva posició conservadora en qüestions polítiques. Francesc semblava més obert, més modest, més planer. Però en qüestions com la que ens ocupa, i des de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Ratzinger va ser el primer que va voler arrancar d’arrel la corrupció moral que s’havia estès en bona part gràcies al consentiment de Joan Pau II. Potser per això, perquè va veure que el problema era una nafra sagnant i vigent, va decidir plegar i meditar. No tinc clar que Bergoglio, més enllà de les bones intencions, tingui el coratge que cal per afrontar la crisi. Entre d’altres coses perquè ell –esquitxat per l’encobriment i per casos que el toquen de prop, com el del cardenal Pell– rep les embranzides del sector políticament més retrògrad.