Residents nocturns

Cada capvespre els residents nocturns es concentren espontàniament en una petita placeta al carrer del Portal Nou, al costat del geriàtric Maria Gay. Els uns i els altres van arribant i xerren de les seves coses, tot esperant que s’obri la porta de ferro que dona al pati interior del local on abans s’impartien cursos de la universitat a distància, més tard traslladada a la Coma Cros de Salt. Es tracta de beneficiaris de l’alberg de nit destinat a persones que no tenen lloc on passar les hores nocturnes. En general són homes joves, de mitjana edat i també vells amb barbes blanques, que no paren d’enraonar. Hi ha a vegades persones d’altres parles, difícils de ser entesos.

Aquest dia hi esperava una noia força jove, tota vestida de color verd poma, que amb la pròpia vestimenta es tapava el rostre, i es distanciava de la resta del col·lectiu. Ves a saber els drames que l’existència li havia proporcionat, quan es veia obligada a acceptar aquesta estada. La seva presència en aquell lloc suggeria tota mena de pressentiments.

Quan abans de les vuit del vespre la porta és oberta, els qui esperaven penetren al pati, amb veïnatge, paret amb paret, amb el del cinema Truffaut. Per uns instants es confonen els que van a submergir-se en la visió d’alguna pel·lícula d’art i assaig amb els que només desitgen passar la nit sense sentir el fred. L’edifici és de la Diputació i ha romàs uns anys sense ús, fins que l’han cedit a l’Ajuntament amb la finalitat assenyalada. S’ha habilitat la planta baixa dotant-la de llits de fusta, senzills però nous. Queden encara dues plantes superiors, sense usar per ara. Periòdicament unes empleades hi fan la neteja i hi porten roba de llit, neta i planxada. No sabem que hi hagi altercats; aquella gent vol passar la nit i prou. Al matí es llevaran aviat, els donaran un cafè amb llet a qui en vulgui, i tornaran al carrer a continuar amb la seva vida.

Darrerament havia augmentat la presència de jaços improvisats amb cartrons i algun matalàs, arrecerats prop de sucursals bancàries i caixers automàtics. Allà hi descansaven, sense molestar ni ser molestats per ningú. L’Ajuntament, que abans els allotjava a l’edifici de les Sarraïnes, a l’inici del Passeig Arqueològic, ara ho ha traslladat aquí, més cèntric i còmode. No penso que sigui per una qüestió de principis, ni de caritat; es tracta d’evitar el “mal efecte” dels cartrons en una ciutat que, diuen, impressiona! Però cal esperar que, tot respectant la llibertat individual, algú ha de interessar-se per cadascun dels acollits, i procurar entaular-hi conversa per conèixer les seves circumstàncies personals, plantejant cercar maneres de millorar la situació dels qui no tenen un sostre propi, a fi d’evitar que el seu dèficit esdevingui endèmic.