Carreres en solitari

La història del rock està plena de músics que han format part de grups i després han tingut una segona oportunitat en forma de carrera en solitari. El gran referent podria ser The Beatles: els seus quatre components van sobreviure creativament –amb desigual fortuna, això sí– al repte d’intentar emular els cims inexpugnables que havien assolit quan eren els quatre fabulosos de Liverpool amb una carrera relativament curta però molt rica en encerts, que Paul McCartney ja ha quintuplicat tot sol en anys i probablement en discos; no tant en encerts.

En el rock gironí ja acumulem uns quants casos de carreres en solitari sorgides de diferents grups, començant per Sopa de Cabra: Gerard Quintana ha publicat mitja dotzena de discos pel seu compte –i ara també una novel·la, Entre el cel i la terra–, als quals s’haurien d’afegir les seves aventures dylanianes amb Jordi Batiste i altres col·laboracions diverses. Josep Thió també va publicar tres discos com a solista durant els anys en què el grup va estar aturat. També el cantant i baixista de Sangtraït, Quim Mandado, va publicar un disc en solitari el 2003, Eclosió (Ariadna Records), poc després de la separació del grup jonquerenc i molts anys abans que Mandado es convertís en un de Los Guardians del Pont, on justament hi ha un altre músic empordanès de llarga trajectòria, Joan Cardoner, que també ha publicat diversos discos en solitari, després d’haver passat per grups com ara Rockson i Terratrèmol. I, evidentment, no ens podem deixar Adrià Puntí, una de les personalitats més singulars de l’escena catalana, provinent d’Umpah-Pah, i un altre antic col·lega seu també únic i irrepetible, Eduard Canimas, sorgit de Zitzània.

I entre generacions més recents, hi trobem també uns quants solistes amb antecedents en grups destacats, alguns dels quals acaben de publicar disc o estan a punt de fer-ho: Xebi SF (Not Lasting, Sàvats), que ha fet un important pas endavant amb De los delfines solo nos cuentan maravillas; Xavier Calvet (Bullitt), que està a punt d’estrenar Crosswinds; Jose Domingo (Psychoine), que des de Mallorca prepara, amb singles com ara Mañana, el llançament del seu nou disc, Mientras dios no mira. I acabaria aquest repàs, no exhaustiu, amb Carles Vidal, el músic conegut com Tom Hagan, exmembre de Without i Miau Miau, i Mariona Aupí, que va ser el 50% de Fang, que acaba d’estrenar un tema en català, Ocell de bosc, en el recopilatori Dones i cançons de la revista Enderrock.