Full de ruta
Rebel·lió de pa sucat amb oli
Facin un exercici d’imaginació. Imaginin un país que se sent oprimit per un altre, que considera que, després d’anys d’un cert bon rotllo, o d’un cert acord entre les classes benestants, creu que l’opressor ha canviat les condicions de joc i el vol esprémer encara més. I aquest país, l’oprimit, comença a organitzar una rebel·lió. Com totes les rebel·lions, alçaments públics, violents i organitzats, necessita caps militars i polítics. I de tropa. Però resulta que el cap polític de la rebel·lió, molts cops contra l’opinió d’alguns dels seus, cerca l’acord fins al final i busca, fins i tot, mediadors internacionals. I resulta que el cap militar de la rebel·lió, el que té les armes, no només no les fa servir (bé, només contra un escamot gihadista i encara gràcies perquè l’Estat opressor no les hi volia deixar fer servir), sinó que planifica la detenció del cap polític si infringeix la llei. I resulta, també, que aquest cap militar té un segon, segon que ocuparà el seu lloc premiat per l’Estat opressor quan, aplacada la presumpta rebel·lió, prengui el control. Ah, i li donarà el control, tot i que en tot moment es va mostrar fidel al cap militar de la rebel·lió. I resulta, a més, que la tropa decideix no fer ni un sol acte de violència, decideix que la seva forma de demanar l’alliberament de l’Estat opressor serà a través de la desobediència pacífica. I això tot i que grupuscles ultranacionalistes de l’Estat opressor els agredeixen en diverses ocasions. I resulta, a més, que els revolucionaris –els de veritat, els que es volen rebel·lar i no pas els que se n’omplen la boca però que quan veuen que pot haver-hi una revolució fugen cames ajudeu-me– no tenen accés als fons perquè l’Estat opressor en controla fins al darrer euro. I, a més, durant el període que dura la rebel·lió, l’Estat opressor assegura que té la situació controlada i que no hi passa res que ells no puguin solucionar. No li cal ni declarar l’estat de setge. Sort que tot és imaginari perquè, si no, pensaria: quina rebel·lió de pa sucat amb oli!