Vindrà, Cayetana?

Jo em pen­sava que amb el can­di­dat del PP a l’alcal­dia de Bar­ce­lona ja ho havia vist tot. Que amb Josep Bou (“...y Vila, y Costa, y Font, y Bar­celó, y Pujals, y Soler, y Cen­dra... Soy catalán, y en casa tengo un pese­bre con un caga­ner, y tengo un tió, y canto ‘El noi de la mare’...) el PP a Cata­lu­nya ja havia excel·lit en la tria de can­di­dats per a les pro­pe­res elec­ci­ons. Però no. Em que­dava per veure la desig­nació de Caye­tana Álva­rez de Toledo com a cap de llista del PP al Congrés per Bar­ce­lona. Són bons, aquests popu­lars, molt bons. Ni Dolors Mont­ser­rat ni Enric Millo (ai, pobre Millo, com t’han rele­gat després dels ser­veis pres­tats: a veure si aca­baràs al Senat) ni res de res. Una aristòcrata –aquesta tal Caye­tana Álva­rez de Toledo és mar­quesa de Casa Fuerte–, exre­dac­tora i colum­nista d’El Mundo –que això ja diu coses–, his­to­ri­a­dora i, sobre­tot, sobre­tot sobre­tot, molt espa­nyola. Molt molt espa­nyola. És tan i tan espa­nyola –i, per tant, tan i tan antiin­de­pen­den­tista, que ara sem­bla que són sinònims– que es veu que aquest és el seu prin­ci­pal mèrit per encapçalar la llista per Bar­ce­lona. Encara que (res, és un petit detall) ni vis­qui a Cata­lu­nya ni parli català –ni el sàpiga, és clar–. Inés Arri­ma­das també és molt molt espa­nyola, i també es pre­senta per llui­tar con­tra l’inde­pen­den­tisme, però si més no, quan faci cam­pa­nya amunt i avall del meu país, sabrà lle­gir els rètols de les car­re­te­res i es podrà adreçar en català a qui se li diri­geixi. La mar­quesa Caye­tana no. Vol anar de Madrid, que és on viu, direc­ta­ment al Congrés en repre­sen­tació de la colònia cata­lana sense tre­pit­jar Cata­lu­nya ni saber-ne l’idi­oma. Pot­ser –ves a saber– ni vindrà a Cata­lu­nya per fer cam­pa­nya. Pot­ser no li cal, perquè els pocs elec­tors que té el PP a Cata­lu­nya deuen votar el seu can­di­dat inde­pen­dent­ment de qui sigui (Santi Fisas a banda, és clar). La mar­quesa no només ni viu a Cata­lu­nya ni parla català sinó que, a més a més, uti­lit­zarà aquest fet com el seu gran argu­ment de cam­pa­nya. Ja s’ha vist aquest cap de set­mana: “Com més vega­des diguin que jo pel fet de no ser cata­lana no tinc dret a pre­sen­tar-me per Bar­ce­lona, més expo­sen la cara bruta del seu pro­jecte: la xenofòbia, el racisme i segre­ga­ci­o­nisme.” Ja ho veuen. A més a més, la culpa és nos­tra.