I què carai jutgen, doncs?

Com molts de vostès, segueixo amb interès el judici de l’1-O. Segueixo amb interès no només la metamorfosi que està patint l’amable Marchena des del primer dia –que m’estalviaré de qualificar per si de cas– i segueixo també amb interès les preguntes de l’advocacia de l’Estat i de la fiscalia. M’interessen sobretot les preguntes d’aquestes dues parts (amb Vox faig objecció de consciència i només me’ls escolto per imperatiu legal si soc dins la sala) perquè són les que, és clar, han de demostrar les acusacions de rebel·lió, malversació i no sé quantes coses més. Ahir va ser un dia interessant. Per veure com a través de la Guàrdia Civil les declaracions del jutjat número 13 s’han colat en el judici (s’han tornat a colar, de fet) i per sentir, és clar, el relat dels fets per boca d’alguns dels guàrdies civils que van intervenir el 20-S davant el Departament d’Economia i d’Exteriors. Marededeu. Sentint-los, en alguns moments semblava que relataven una operació de combat, tot i que en comptes de bombes i metralletes es veu que de tant en tant els plovia alguna ampolla d’aigua –de plàstic–, alguns insults, i es veu que també clavells. Hi va haver cap assalt a la seu d’Exteriors, però?, li va preguntar Andreu van den Eynde a l’agent que parlava de “tumulto”, de “caras que no eran normales” (les dels manifestants) i de “ràbia descontrolada”. “¿Hubo algun asalto?”, li va insistir. I l’agent: “No. Però podría haber ocurrido.” Aquesta és la clau. Al matí, la fiscal Madrigal interrogava l’exsotssecretari d’Hisenda Felipe Martínez, sobre la suposada malversació de fons. Martínez explicava, com ja va admetre Montoro en el seu moment, que cap dels controls fets per l’Estat va detectar que es desviés ni un euro cap al referèndum. Com que no se’n sortia, Madrigal –astúcia personificada– al final li va preguntar: “Es podien haver eludit, però, aquests controls? La resposta era òbvia: “Els sistemes de control arriben fins on arriben i tenen els límits que tenen”, va dir Martínez. Fantàstic. Un excàrrec d’Hisenda admet que la Generalitat podia haver eludit els controls, titulaven els digitals al cap de res. Caram. Però ho va fer? Què carai jutgen? Intencions? Jutgen que hi podia haver hagut un assalt? Que la gent feia cara de “ràbia descontrolada”? Ingenu de mi. Jo em pensava que en un judici feien falta proves.