Manual de campanya

El tret de sortida a les eleccions del proper 28 d’abril es va disparar fa mesos. Els partits polítics –ara convertits en màquines programades per guanyar eleccions– malden per intentar desplegar allò que els experts en comunicació han dissenyat com a manual de campanya. L’elecció com a número u per Barcelona de Cayetana Álvarez de Toledo n’és un bon exemple. El fitxatge d’aquesta historiadora doctorada a Oxford i marquesa de Casa Fuerte és l’estratègia que segueixen els populars de Pablo Casado per guanyar terreny a la seva principal competidora, Inés Arrimadas. El fitxatge pretén evitar la fuga de més vots a Ciutadans. L’estratègia també implica observar els rivals i aprofitar qualsevol relliscada. En un estat de campanya permanent és fàcil caure en el parany, i dirigir-se als que són els potencials votants sempre és més complicat que no pas dirigir-se als convençuts. És el cas de l’extrema dreta espanyola que, amb una campanya electoral ja gairebé feta –són l’acusació popular en el judici contra els independentistes–, l’únic que pot aconseguir és perdre vots. I és que aprofitar qualsevol excusa per plantejar un debat sobre les armes –al més pur estil de Trump, Bolsonaro o Salvini– s’ha demostrat que pot ser totalment contraproduent i que fins i tot els mitjans de comunicació més afins et poden donar l’esquena. Paraula de manual.