Perquè ens entenguem

Ens fem un tip de dir i repetir que hem de desterrar el llenguatge sexista de les nostres vides, però sembla que no ens n’acabem de sortir. Sento massa sovint encara, en entrevistes a la ràdio sobretot, com el/la periodista demana a l’interlocutor que respongui de forma clara i didàctica perquè el pugui entendre la seva “mare” (la de qui pregunta). Aquesta mateixa petició té variants: en lloc d’implorar respostes entenedores per a la mare, també es pot fer sortir l’“àvia” (sentit la setmana passada en un programa de divulgació de noves tecnologies) o un més genèric “la senyora Maria”. No dubto de la desenvolupada capacitat de comprensió de la majoria d’homes ni del seu domini del llenguatge tècnic o abstracte, però no deixa de ser curiós que mai ningú demani adequar les respostes dels especialistes al nivell intel·lectual del pare, l’avi o el senyor Josep, posem per cas. Però això no és tot. Digueu-me que en faig un gra massa, però hi trobo, encara, un altre motiu reprovable, en l’ús d’aquesta expressió “perquè ho entengui aquest o aquest altre”. I és que cal escudar-se en un tercer –home o dona–per disfressar la pròpia ignorància? O, al contrari, cal fer evident, amb raó o sense, que no som nosaltres (els periodistes) els que necessitem explicacions senzilles? Tan difícil és demanar respostes que jo, l’audiència, tothom... les puguem entendre? Quantes coses hem de demostrar cada dia?