Opinió

Keep calm

Un fragment d’ella

Cristina Cervià, a més d’una excel·lent actriu, va ser una dona coratjosa, un caràcter indòmit i algú capaç de guanyar-se l’afecte solidari

Tinc la mania (la dèria, la idea) de guar­dar els recor­da­to­ris de fune­ral. No en llenço mai cap. Els tinc desats en una capsa o, de tant en tant, me’ls trobo en una but­xaca de l’ame­ri­cana que fa temps que no em poso. Hi són tots, però n’hi ha un que no hi cap, en aquest cofre que man­tinc sense gaire sen­tit. És el del fune­ral de la Cris­tina Cervià. Ella mateixa, abans de morir, va dema­nar un favor a l’Ignasi Esteve i a en Pep Pujol. I molts ja saben que quan la Cris­tina et dema­nava un favor, era millor dir que sí, perquè era insis­tent i inven­ci­ble. El pin­tor i el poeta van acce­dir a la petició, tu diràs, perquè van enten­dre que aquell encàrrec no sola­ment era una mos­tra d’esti­mació envers la Cris­tina sinó el símbol de l’amor que la Cris­tina volia trans­me­tre a la gent que l’esti­mava. El recor­da­tori, el tinc en un pres­tatge, en un espai pri­vi­le­giat, perquè hi ha un poema excel·lent d’en Pep Pujol (una evo­cació amb aires de Vinyoli, en ale­xan­drins) i perquè inclou una aqua­rel·la de l’Ignasi Esteve que no és sinó una porció del mural que va pin­tar expres­sa­ment per a la memòria de la Cris­tina. No l’he vist, però m’han dit que s’hi repre­senta una noia que és a punt de cap­bus­sar-se en el mar. “Un frag­ment de la Cris­tina que cadascú s’endurà a casa”, va dir algun dels assis­tents al fune­ral.

En els ver­sos finals del poema d’en Pep, l’ele­gia es torna expansió de l’ànima i lli­gam pro­fund amb la natura: “Lla­vors, qui podrà estar-se’n? Ens dei­xa­rem endur / pel dolç reclam del blau, de ser aigua dins l’aigua / sor­pre­sos de tro­bar-hi un tros de cel tan pur.” Va ser emo­ci­o­nant par­ti­ci­par en aquesta comunió just en el moment en què en la cerimònia de comiat el mateix Ignasi deia el frag­ment de l’Evan­geli de Joan amb què la Cris­tina volia cloure l’acte: “Esti­meu-vos els uns altres com jo us he esti­mat.” Seria injust par­lar d’ella només en aquests ter­mes, perquè va ser una excel·lent actriu, una dona corat­josa i un caràcter indòmit, però també va ser algú capaç de gua­nyar-se l’afecte soli­dari, rotund, col·lec­tiu: “el dolç reclam del blau”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia