Lladres i barruts

Em truca el meu cunyat, que regenta el restaurant Coll de Ravell, d’Arbúcies. Està desesperat perquè no pot entendre algunes decisions judicials que l’afecten i jo, que no soc pas advocat ni pretenc ser-ho, sí que vaig fer moltes hores als jutjats com a periodista. Els ho explico. El restaurant està aïllat del món i durant anys ha tingut problemes greus de robatoris. Entraven cada dos per tres i les destrosses per aconseguir quatre xavos eren evidents. Els Mossos li van aconsellar que no hi deixés diners i que posés càmeres de seguretat al local. Això va fer que la màquina del tabac i les escurabutxaques, objectius dels lladres, passessin a la història. Les càmeres, però, un dia enregistren un robatori i queda clar qui és l’autor i el cotxe en què anava. Condemnat el lladre pel jutjat de Santa Coloma, un magistrat de la secció quarta de l’Audiència no només l’absol per una qüestió tècnica sinó que en la sentència qüestiona que es podria vulnerar la intimitat del lladre. Valga’m Déu! Com és que la policia recomana coses que el magistrat diu que no poden fer-se? Es pot vulnerar la intimitat d’un lladre? Poden ser qüestions tècniques, però això la gent del carrer no ho entén i per això després surten frases lapidàries com la de qui va ser alcalde de Jerez: allò del cachondeo.

Oblidat el robatori, en passa una de nova. Una antiga treballadora torna cinc anys després al restaurant amb set persones més. S’afarten i a l’hora de pagar diuen que, com que ella no es va sentir ben tractada fa cinc anys, no paguen. N’hi ha proves documentades. De nou el jutjat de Santa Coloma. La sentència del jutge ho considera fets provats i condemna la dona a un mes de multa (120 euros) i a pagar els 161,70 euros de l’àpat per una estafa lleu. I de nou el mateix magistrat de la secció quarta anul·la la sentència perquè, tot i considerar-ho fets provats, creu que hi ha una errada tècnica per part del primer jutge que no ho argumenta prou a l’apartat dels fets provats. La barruda clienta queda, doncs, absolta, i amb sentència ferma, per una errada tècnica. I el meu cunyat hi perd bous i esquelles. Tècnicament pot ser així, però senyor jutge, com vol que hi hagi confiança en la seva justícia? Com diu el meu cunyat, sentències així donen ales als delinqüents. Jo crec que la justícia ha de ser garantista, però qui garanteix els drets d’un propietari robat i estafat?