3 d’abril

Demà passat farà 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques des de les del gener de 1934. Havien passat uns anys de República i guerra i 40 anys de dictadura franquista. Des de la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 passarien tres anys i mig encara amb ajuntaments franquistes. Les eleccions van anar darrere de dues eleccions legislatives (juny de 1977 i març de 1979), i un referèndum constitucional (desembre de 1976). Aquelles eleccions van significar un canvi molt profund i molt radical en la gestió i en la política municipals i des d’aquell mateix moment va començar una de les mutacions qualitatives més importants en el terreny de la dotació en equipaments dels municipis. És evident que encara en alguns aspectes es va ser massa tímid a l’hora d’abordar la modificació a fons del planejament urbanístic. Però en termes generals crec que podem afirmar que l’arribada de la democràcia als ajuntaments va alliberar una gran quantitat d’energies comprimides i va permetre una modificació de la fesomia de pobles i ciutats. Em sembla que n’hi ha prou analitzant la geografia municipal actual en matèria d’equipaments esportius, sanitaris, cívics i culturals, en dotació de patrimoni públic, de zones verdes, de parcs i jardins. Trobarem un accent especial en els equipaments socials i en la dotació d’escoles i d’escoles bressol. L’agenda municipal es va diversificar i l’exploració de nous temes i de nous camins va ser imparable. Tot es faria encara més evident si analitzéssim amb perspectiva històrica el volum dels dèficits acumulats, la quantitat de carrers sense asfaltar, la manca dels serveis bàsics. En definitiva, crec que es pot afirmar que passats 40 anys els pobles i les ciutats han experimentat la revolució més sòlida, més consistent i més duradora dels canvis viscuts a l’època contemporània.