No vol ploure

Quatre mesos sense ploure i sembla que no gosi fer-ho. No hi ha dubte que el canvi climàtic ens afecta més del que ens adonem. El recent estudi de l’Agència Estatal de Meteorologia adverteix de l’augment de la durada de l’estiu en cinc setmanes en els últims 40 anys. Una altra anàlisi de la setmana passada qüestionava si pot esdevenir nociva la pràctica d’activitats físiques en un entorn contaminat com l’àrea metropolitana de Barcelona. Encara resulta més important evitar el sedentarisme que no pas obrir els pulmons a l’aire urbà.

La tecnologia canvia processos productius i els fa més sostenibles. Però alhora augmenta la contaminació, amb el boom de la compra en línia, que ha disparat els furgons de repartiment. Per a quan una taxa addicional sobre el producte en línia o sobre la seva distribució? Pot pivotar sobre el volum de béns repartits o sobre el seu valor, però no seria tan exagerat, ara que es planteja la necessitat d’un peatge urbà a Barcelona. La directora de Qualitat Ambiental exposa avui al diari com de complexes resulten les mesures contra les emissions de gasos en períodes de contaminació, que no s’han aplicat encara.

El reciclatge, el setge al plàstic d’un sol ús... no són decisions que hàgim de deixar exclusivament a la bona voluntat dels ciutadans, que ja ens hi apliquem i estem prou conscienciats –els barcelonins són els europeus que estalvien més aigua– segons les dades de les grans ciutats. Cal atreviment i fermesa en legislar pel medi ambient, sobre el trànsit urbà, el consum de productes que triguen dècades a depurar-se o l’ús desmesurat d’energia.

Cada cop hi ha més adolescents a Europa que els divendres ens recorden que els deixarem un pitjor planeta, i que hi voldrien viure. Malgrat tot, els estats dilueixen l’acord contra el canvi climàtic del 2015. El pacte per evitar un escalfament global de menys de 2 graus fins al 2040 hauria d’evitar un augment de la mortalitat, que a l’Estat seria del 6% anual, segons el Centre Superior d’Investigacions Científiques.