Les mirades d’odi

En qualsevol altre lloc del món, això que ens ha passat aquí hauria generat moviments de protesta durs i violents, alçaments armats i molta, molta, moltíssima mala llet. En canvi, després de set anys de bloquejar l’aspiració d’almenys la meitat de la població catalana, i donar clatellots a un bon grapat de ciutadans pacífics l’1 d’octubre, l’única cosa que es va fer va ser una proclamació més o menys solemne al Parlament, i retirar-se deixant les portes de la Generalitat obertes perquè hi entrés la venjança judicial i el 155 sense fer més mal del necessari. I col·locar llaços grocs, arreu. Com París a les portes de l’ocupació nazi, o Roma en el moment de ser alliberada, o Barcelona el gener del 1939: les autoritats van declarar la situació de “ciutat oberta” perquè l’invasor hi entrés sense obstacles i no hi hagués més mal del necessari. Després venien aquelles imatges falses i humiliants –o triomfants, segons es miri del costat dels derrotats o dels victoriosos– de les tropes entrant en desfilada i enmig de celebracions, en lloc de fer-ho penosament a trets i metralla i obrint-se pas entre un munt de cadàvers.

Aquí el govern va optar per declarar la Generalitat “ciutat oberta” i abandonar els despatxos, i entregar-se a l’exili o bé als jutges espanyols, per evitar els danys que provocaria un Estat espanyol obrint-se pas per aturar una independència defensada pels ciutadans i potser pels Mossos d’Esquadra. Ara, els tenen a la presó i els jutgen al Suprem com si en efecte ho haguessin fet, i els fiscals i els guàrdies civils i policies que hi són cridats han d’inventar-se un relat de violència absurd que no aguanta el contrast dels milers i milers d’imatges enregistrades, on en lloc d’armes i resistència armada el que hi havia eren càntics, algun insult i mirades d’odi. Mirades d’odi!

Provi vostè de mantenir el 50%, o el 65% d’Iceta, o el 47%, és igual, d’una societat amb les aspiracions bloquejades durant més de 7 anys, sense cap altra sortida que acceptar que allò que vol no es farà mai. Provi vostè la irresponsabilitat d’humiliar-la, negar-la, riure-se’n, anomenar-la infantil i adoctrinada, a aquest 50%, o 65%, o 47%, durant 7 anys seguits, i impedir que la seva aspiració tingui una via institucional on fer-se possible. Provi-ho. I si, al final, l’únic que rep és algunes feridores mirades, és que vostè ha estat de sort.