Vuits i nous
Elevacions del Maresme
Ahir els vaig deixar amb jo enfilat al punt més alt del castell de Mur, al Pallars Jussà. Hi vaig pujar amb la companyia d’alguns alcaldes de diversos pobles de la comarca. La necessitat de promocionar-la, també turísticament, els ha unit. El tap de gent que ara ha posat de moda el congost de Mont-rebei, no podria trobar un moment per recórrer la conca de Tremp? Els fascinats pel romànic de la Vall de Boí, no podrien allargar el recorregut cultural i visitar el de la col·legiata de Mur? Les pintures de Mur són a Boston, d’acord. I les de la Vall de Boí, a Barcelona. Reproducció per reproducció, cada una té el seu atractiu. Des de dalt del castell, els alcaldes rumien estratègies. M’hi van fer pensar: al Maresme, d’on jo provenia, una concentració d’edils semblant no seria pas possible. Primer haurien de triar l’elevació des d’on contemplar la comarca. El castell de Burriac? No tindria ni de bon tros adhesions unànimes. Premià faria valer Sant Mateu; el Masnou, un punt de la Conreria; d’Arenys en amunt, alguna arruga del Montnegre. Els de l’extrem nord, el castell de Palafolls. Cadascú per on l’enfila, a la comarca més desguitarrada del país. Ni “el Maresme” és una denominació vàlida per a tothom. Els del Masnou, Teià, Tiana i una mica Alella “són” de Barcelona. Arenys de Mar ha reivindicat sovint la capitalitat de “la Marina de la Selva”, de creació pròpia. Prop d’Arenys hi ha Caldes d’Estrac, també dita Caldetes. La riera que parteix el poble divideix el bisbat de Barcelona del de Girona. De Caldes en amunt reverencien un bisbe i de Caldetes en avall, un altre. Sembla que no tingui cap importància perquè molt poca gent va a missa, però com que la divisió eclesiàstica és molt més antiga que la política, la devoció ha imprès caràcter. El escolars del Maresme Nord sempre havien anat a seguir el batxillerat a Girona, quan els col·legis elementals eren religiosos. Ara l’estudien als instituts de cada poble, però a l’hora universitària insisteixen amb Girona. Els de Mataró i el seu sud, van a Barcelona. Burriac? On és Burriac? Palafolls té castell? Es veuen per la carretera però no els identifiquem.
L’altre dia vaig assistir a la presentació d’una antologia de poetes del Maresme. Cada poble té un o més poetes. Vaig mirar l’índex: només vaig conèixer els de Mataró i la “seva” comarca. La comarca de Mataró està constituïda per Argentona, Dosrius, Canyamars, Òrrius, Cabrera, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i, una mica, Premià de Mar. Deu de trenta. Fora d’aquests límits tot ens és desconegut, també els poetes. Els alcaldes apilonats a la torre de Mur distingien cada poble, les muntanyes i fins i tot les plantes. Quin projecte comú es pot esperar al Maresme?