Per la pàtria

Ens havíem pensat que “Todo por la patria”, la llegenda que encapçala els portals de les casernes de la Guàrdia Civil, era un simple distintiu dels establiments que acullen el cos armat, com qui diu “tabac”, “merceria” o “Ikea”. O que era una exhortació als agents que els habiten a arribar a donar la vida en acte de servei. El “todo” ho inclou tot, com la paraula indica i aquests dies comprovem. En favor de la pàtria, “por la patria”, s’ha també de mentir, ni que sigui sota jurament de dir la veritat. Des del de més alta graduació fins al número més baix, els guàrdies civils que han estat cridats a declarar en el judici contra l’independentisme han explicat dels fets que ens ocupen unes versions fantasioses que totes les imatges gravades i els que van o vam estar presents als carrers els dies 20 de setembre i primer d’octubre del 2017 desmenteixen o desmentim. “Todo por la patria.” “Todo por la «unidad» de la patria” hauria d’afegir, però ja és sabut que els eslògans han de ser curts, per ser efectius. Si els jutges no criden a l’ordre els declarants és perquè també estan impregnats del “todo por la patria”. Tot Espanya, ho està.

Val a dir que nosaltres també som “patrioters”. Som un cas únic al món, que jo sàpiga: ens estimem amb deliri les nostres institucions polítiques. En altres països, també a Espanya, els governs i les seves manifestacions burocràtiques susciten rebuig, són vistes com un mal. Menor o fins i tot necessari, però un mal. S’ha dit poc, o no s’ha dit gens, que la concentració davant les dependències del Departament d’Economia el 20 de setembre va ser un acte d’amor. A primera hora del matí es va dir que l’escorcoll judicial afectava el Palau de la Generalitat. La gent es va mobilitzar. La Generalitat no es toca. Es va saber després que la intromissió era a Economia. Els que s’havien començat a reunir a la plaça de Sant Jaume s’hi van dirigir. Després s’hi van afegir molts més, tot el dia. Qui al món defensa el departament governamental que porta els números i del qual depèn la recaptació d’impostos? Defensar Economia era, per extensió, defensar la Generalitat. Ho havia estat també la rebuda de Tarradellas acabat d’arribar de l’exili. Aquesta estimació, que té origen en fets històrics que ara no cal recordar, entenc que no sigui compresa per Espanya, on governar implica estar a la defensiva i a l’ofensiva ja des d’antic, ni tampoc en molts països europeus. De la incomprensió arrenca tot.

Els anys de l’autonomia ens van fer oblidar Madrid i els ressorts estatals amb què compta. La Guàrdia Civil va ser aquells anys residual: control de fronteres i poca cosa més. Moltes casernes van ser desmantellades. No vam llegir, per tant, el Todo por la patria connectat a aquells ressorts.