L’altre Sant Jordi

Com que aquests darrers dies hem vist i hem pogut parlar amb alguns dels presos polítics (oh, gràcies, Nostra Santa Senyora Junta Electoral Central!), correm el risc de pensar-nos, de tantes ganes que en tenen alguns, que això ja està, que aquesta campanya és com les altres, que som a prop de fer vida normal i que avui celebrem un Sant Jordi com si res. A mi em sembla que avui toca celebrar-lo; toca passejar per alguna de les rambles del país, comprar llibres i roses i recordar-nos d’aquells que estimem. Però, sense ànims d’aigualir-los la festa, a mi em sembla que tots tenim clar que hi ha un altre Sant Jordi. I és el d’aquells que avui no podran ramblejar ni estar amb la família perquè s’asseuran, altre cop, al banc dels acusats del Suprem. No el celebra, Marchena, Sant Jordi. I els encausats no ho podran fer com ho haurien de fer. A alguns els han deixat fer campanya aquests darrers dies i, ai las, hi ha a qui li ha semblat un gran què. Si vostè és d’aquests, sàpiga que potser pateix d’allò que en diuen la síndrome d’Estocolm, i que potser el tenen mentalment segrestat. Si a tots els encausats avui els deixessin sortir mitja hora a passejar per la rambla, segrestats mentalment com estem, encara ho aplaudiríem. Quan en realitat, senyors meus, avui Sant Jordi l’haurien de celebrar no pas com l’any passat, que alguns ja eren a la presó, sinó com fa dos anys: en llibertat. Avui és Sant Jordi, el dels llibres i el de les roses. Però hi ha un altre Sant Jordi, i és el que celebraran a Soto del Real i a Alcalá-Meco; i el que celebraran Pere Aragonès o els exconsellers Baiget, Jané o Ruiz, que avui han d’asseure’s al Suprem. I, és clar, el Sant Jordi que alguns celebraran a Bèlgica, a Escòcia o a Suïssa, lluny de les seves famílies. Avui vostè i jo hem de celebrar Sant Jordi, per tornar a ensenyar al món què és Catalunya: un poble que somriu (ves quin remei) fins i tot en l’adversitat. Un país diferent. Mentre uns cremen i afusellen ninots, uns altres comprem llibres i roses. Veient què i com celebra cadascú les festes (uns repartint odi i els altres amor) està tot dit. O gairebé. Només em falta un detall: felicitats, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.