Sandro

Les eleccions de demà són prou importants perquè ningú es quedi a casa, i la campanya ens ha deixat imatges preocupants, com ara candidats tancats a la presó, partits conjurats a obrir en canal Catalunya perquè no els agrada com és, debats on despunta l’estil Sálvame, amb hits com ara les 20 mentides de Pablo Casado en 25 minuts parlats i repertori inacabable d’insults, gadgets i interrupcions d’Albert Rivera, o imatges tan grotesques com ara la de Cayetana Álvarez de Toledo signant Constitucions per Sant Jordi. Però és millor centrar-se en coses molt més serioses, com ara la sentència absolutòria de Sandro Rosell.

Alguns podrien dir que s’ha de creure en la justícia, que és lenta i potser arriba tard, però arriba, però aquest cas genera molta més indignació que confiança, perquè Sandro Rosell s’ha passat 643 dies a la presó, se li ha denegat 13 vegades la llibertat condicional, la fiscalia li ha demanat 11 anys de presó i 65 milions d’euros de multa amb l’acusació de cobrament de comissions il·legals, blanqueig de diners i associació criminal, la jutgessa instructora, Carmen Lamela, afirmava en la seva interlocutòria que Rosell “va fer de la delinqüència un hàbit” i, durant aquests quasi dos anys, la família ha tingut el seu patrimoni embargat i els comptes bloquejats. Només hi ha dues coses que puguin motivar aquest intent de destrossar una persona. L’error i la mala fe. Un fa por, perquè seria acceptar que la fiscalia, la jutgessa i la sala del Suprem que ha ratificat les seves decisions s’han equivocat tots junts i de manera coordinada. I l’altra, encara més, perquè equivaldria a reconèixer que algú des del darrere va donar ordres de fabricar un dossier i afinar un cas per treure de la circulació Sandro Rosell. En aquest últim cas, no caldria ser malpensat per concloure que no perseguien l’empresari, sinó el president del Barça.

Afortunadament hi ha hagut absolució i per unanimitat del tribunal. A Sandro Rosell ningú li tornarà els 22 mesos perduts i el mal que se li ha fet personalment i socialment, però podrà reprendre la seva vida. En tot cas, pel bé de la justícia espanyola algú hauria d’explicar què ha passat, qui s’ha equivocat i per què aquesta jutgessa ha grimpat fins a magistrada del Tribunal Suprem. I algú altre, amb urgència, hauria d’eliminar l’ús abusiu de la presó preventiva.