De reüll
Muralles de persistència
Rep cops a l’estómac, l’agafen pel coll, el fan caure i fan que piqui amb el cap contra el terra diverses vegades. El colpegen amb la porra i li claven puntades de peu. El tiren a terra, l’agredeixen a cops de genoll, l’agafen pels cabells i el peguen quan és a terra fins que perd el coneixement. El llencen a terra, rep puntades de bota al cap i li retorcen el canell. Aquesta és una ínfima representació dels fets que denuncien víctimes de l’1-O a la ciutat de Girona. Més de 200 persones han portat al jutjat les càrregues policials del referèndum i tot just fa pocs dies hem sabut que finalment hi ha 23 policies identificats i investigats, als quals s’atribueixen possibles delictes de tortures, lesions i danys.
Les vivències de les víctimes contrasten radicalment amb el testimoni dels policies que han anat desfilant pel judici del procés i que sense cap vergonya han mentit vilment sobre els fets ocorreguts. Però malgrat que la justícia avança a pas de puça i que la fiscalia posa pals a les rodes en tot allò que pot per dilatar les diligències de manera escandalosa, les víctimes no fan ni un pas enrere i mantenen les acusacions. Perquè tenen la força de la raó i perquè els fets van ser tan vergonyosos que, per dignitat, arribaran fins al final. Juntament amb uns advocats voluntaris que treballen en aquesta causa per compromís amb el país i amb la seva gent. I sí, entre tots plegats creem muralles humanes. Però de persistència, de pau i de dignitat.