Olé, Millo, ooolé!

Els he de reconèixer que en aquesta ocasió m’ho han posat fàcil. Molt fàcil. Perquè no em negaran que és un tip de riure, això que l’exdelegat del govern a Catalunya Enric Millo, ara l’hagin nomenat secretari general d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia. Ell, que considerava les delegacions dels governs autonòmics una despesa inútil, i que durant l’aplicació del 155 a Catalunya va ser còmplice del tancament d’onze de les dotze delegacions del govern català a l’estranger, ara va i resulta que és secretari general d’Acció Exterior dels andalusos i que tindrà funcions de representació de l’administració andalusa davant la Unió Europea. Ozú. Madremía, Millo de mi arma. Deuen haver considerat que l’exdelegat (exdiputat d’UDC, exdiputat del PP, exaspirant a ministre i exaspirant a anar a les llistes del PP) és un quillo mu apañao i que valia la pena fitxar-lo. Ja saben vostès que en política això de les portes giratòries no existeix, i que el fet que l’hagi fitxat la Junta d’Andalusia, on governa el PP gràcies a un pacte d’investidura amb la ultradreta de Vox i Ciutadans, no és cap favor ni res de res. No és una chuminá. De cap manera. A Millo l’han fitxat per eficaç. Perquè, això sí que no se li pot negar, la seva actuació l’1-O a Catalunya ho va ser molt. Millo s’encarregarà també de la relació interfronterera amb Portugal i el Marroc, de fomentar la internacionalització de l’economia i el teixit empresarial andalús, i a la captació d’inversions estrangeres per a aquesta comunitat. Vaja, de tot allò que feien les delegacions del govern catalanes a l’estranger i que el PP es va encarregar de tancar. Ozú, mi niño, quina feinada. Si ho fa com ho va fer a Catalunya, la projecció exterior d’Andalusia, que és un altre dels encàrrecs que li han fet, els asseguro que està garantida. Perquè no se li pot pas negar que gràcies a ell, a la seva actuació l’1-O i a la de totes les forces que depenen de l’Estat que ell representava, la projecció internacional de Catalunya va ser espectacular. A por ellos!, Enric. Sap greu, que ens hagis de deixar i instal·lar-te tan lluny.