Aires del Japó

No entrarem en detalls de la successió al Tron del Crisantem, però que quedi constància, en tot cas, que l’emperador Hirohito, considerat per uns quants historiadors com el principal responsable de l’entrada del Japó a la Segona Guerra Mundial, va continuar essent emperador després de la desfeta militar perquè el general MacArthur va considerar que era millor mantenir-lo al tron que no pas anar al fons de la qüestió: exigir-li responsabilitats penals per l’establiment d’aliances feixistes i per la desmesura imperialista. Hirohito va morir al llit i el va succeir Akihito, l’emperador que ara acaba d’abdicar a favor del seu fill, Naruhito. Les cerimònies han estat fastuoses, amb el benentès que fastos, al Japó, equival a discreció i minimalisme sever. Però no volia parlar d’això, sinó de l’aire que respiren. Amb l’inici d’una nova era –Reiwa, que vol dir bella harmonia– es liquida l’era anterior, l’anomenada Heisei, pau arreu. Els noms que reben els períodes històrics en què mana (per dir-ho d’alguna manera) un determinat emperador responen més aviat al desig, bastit segons cites literàries i espirituals, que no pas a la conclusió final del mandat. No són, doncs, un resum, sinó una esperança. Era normal que després del llegat bèl·lic d’Hirohito arribés una era amb voluntat pacífica. I ara també ho és que es parli d’una harmonia bella, amb la presència d’elements que conviden a la reflexió sobre la conjunció d’antigues tradicions i d’una contemporaneïtat que es debat entre l’extrema tecnologia i el perill imminent de la destrucció del precari entorn natural. Però no volia parlar d’això, sinó de l’aire que respiren. Fa anys, quan vam canviar de segle, un home va voler fer negoci amb la idea d’embotellar aire del segle XX. Ho va certificar davant de notari i em penso que va vendre unes quantes unitats de nostàlgia atmosfèrica. Al Japó ha passat el mateix. Venen ampolles amb aire recollit durant l’era Heisei. M’agradaria molt tenir-ne una i viure una experiència tan fascinant. Tot i que, de fet, ja la vivim tots plegats. Respirem aire embotellat del 1939.