Mur, on va començar tot

Fa 100 anys que el patrimoni artístic català va viure un dels fets més tristos. Les pintures romàniques de la col·legiata de Santa Maria de Mur, al Pallars, van ser arrencades i venudes a l’estranger. La història és coneguda. Una història de dolents (el col·leccionista Lluís Plandiura, amb tantes llums en altres facetes de la seva vida, mai es podrà deslliurar d’aquesta taca negra negríssima) però també de bons, els que s’hi van deixar la pell per impedir que els frescos marxessin del país (Josep Puig i Cadafalch, Joan Vallhonrat, Joaquim Folch i Torres i Jaume Bofill) però que es van trobar desemparats legalment. Els murals van acabar al Museum of Fine Arts de Boston. El país no va tardar a reaccionar i des de la Mancomunitat es van impulsar les famoses campanyes de salvament dels murals que feia a la vora d’un mil·lenni que decoraven les esglésies del Pirineu, i de les quals els antiquaris no treien els ulls per fer-hi negoci. Així va néixer el MNAC, el museu més important del món en pintura romànica. Deslocalitzada, sí, però preservada. Demà se celebra el tradicional aplec de Mur, amb el qual s’obrirà un programa d’activitats per recordar durant tot aquest any els fets del 1919. Una acció interessant que es vol fer: promoure el romànic català als Estats Units. Que sàpiguen que es van quedar una de les nostres joies, però que aquí, per sort, poden veure la gran majoria de les seves germanes.