Opinió

Vuits i nous

Tintín a Veneçuela

“El temps dels cops d’estat expeditius de Kissinger ha passat

A la comèdia Avanti! de 1972, Billy Wilder planteja un conflicte amorós en una illa del Mediterrani de jurisdicció italiana. Es converteix en conflicte diplomàtic, i hi ha d’intervenir el govern dels Estats Units. Un home que és la viva imatge de Henry Kissinger es trasllada a l’illa amb un avió oficial. Quan hi són a prop, el pilot li diu amb intenció purament paisatgística: “Aquí a l’esquerra es pot veure Grècia.” L’il·lustre passatger li respon: “Grècia a l’esquerra? Mai, mentre jo sigui secretari d’estat.” Llavors Grècia es trobava sota el règim dictatorial dels anomenats coronels, naturalment amb el suport dels Estats Units. El món occidental, com és sabut, estava dividit en dues meitats. Una meitat corresponia a la Unió Soviètica, que mirava que els “seus” països no giressin a la dreta, i l’altra meitat era supervisada pels Estats Units, que no tolerava desplaçaments a l’esquerra ni a Xile, ni a l’Argentina, ni a Grècia, ni –ja que parlem d’aquest mar estratègic– a Espanya. La Xina quedava llavors molt lluny i era una mica ignota. Ara la Xina i els xinesos han pres posicions pertot. Rússia, un cop el Mur caigut, se sent lliure de la cotilla que li marcava els límits i es belluga pel món sencer. Donald Trump voldria imitar l’expeditiu Henry Kissinger i imposar ara mateix a Veneçuela un règim que li fos favorable per la via tradicional del cop d’estat, i es troba que li surten russos i xinesos per tots cantons fent valer els seus drets o la seva força sobre el país amb molt de petroli. A Kissinger, li van acabar concedint el premi Nobel de la pau. No és descartable que fos fruit d’un cop de força sobre els acadèmics del nord de l’Atlàntic Nord, perquè, si no, no s’entén la deferència. Trump també aspira al premi. Va pensar que l’obtindria fent-se amic de Corea del Nord. De moment, els acadèmics s’han mostrat renuents. No sé si pensa que la seva intervenció a Veneçuela el beneficiarà en aquest sentit. Kissinger va compartir el Nobel amb un dirigent vietnamita. Trump ha parlat amb Putin. Però i els xinesos? Serà aquest cop compartit per tres? Cuba també es belluga per Veneçuela. Abans Cuba era una incursió soviètica a Occident. Ara quins interessos obeeix?

El cop d’estat a Veneçuela es dilata. Cada dia el personatge que pretén usurpar el poder canta victòria i cada dia ha de rectificar. El govern ni tan sols el fa detenir, sinó que circula lliurement. L’exèrcit un dia sembla que li vagi a favor i l’endemà, en contra. Kissinger encara es viu: “En el meu temps...” El seu temps ha passat. Ara s’imposa el de Tintín: el general Tapioca i el general Alcázar barallant-se per governar un país empobrit, amb Bordúria, Sildàvia i ara la Xina conspirant. Als àlbums visionaris de Tintín els xinesos ja tenien molta presència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.