Eskorbuto a Olot

El divendres 6 d’abril del 1990 va tenir lloc al pavelló poliesportiu d’Olot l’únic concert que Eskorbuto va oferir a les comarques gironines, juntament amb una altra banda basca, Speed. Eren bons temps per a l’anomenat rock radical basc i, tot i que Eskorbuto renegava de l’etiqueta i anava molt per lliure, el trio punk de Santurtzi no deixava de ser basc i radical, molt radical. Cal recordar que a la mateixa època La Polla Records va actuar dues vegades al mateix escenari olotí: el 17 de febrer del 1989 –els teloners van ser els bisbalencs Miok’s, que ara es retroben per a la festa dels 30 anys de la Tabacalera, el 22 de juny a la Bisbal– i el 26 de gener del 1991, que va obrir Disturbio i va acabar amb disturbis. El primer va ser organitzat per alumnes de tercer de BUP de l’institut Montsacopa que, en ser menors d’edat, van haver de demanar el suport logístic del Club Voleibol Olot, també implicat en el segon concert d’Evaristo i companyia a la capital de la Garrotxa.

L’actiu Club Voleibol Olot també va participar en l’organització del concert d’Eskorbuto i Speed: si més no, el nom de l’entitat esportiva apareixia a l’entrada. Ho sé perquè algú en va vendre una fa uns anys a través de todocoleccion.net i la imatge encara volta per la xarxa.“Gran ‘movida’ a Olot” es podia llegir també a l’entrada del concert, que curiosament l’anunciava per al 22 de desembre, no consta de quin any. Potser va ser una simple errada o el resultat d’un canvi de data propiciat pel fet que Eskorbuto, que mai no havia estat el més organitzat dels grups, es trobava ja en aquell moment en el principi de la seva decadència imparable, culminada el 1992 amb les morts de Iosu (guitarra i veu) i Jualma (baix i veu), separades per pocs mesos.

En el seu llibre Eskorbuto: Historia triste (Ediciones Marcianas) Diego Cerdán fa referència al concert del 6 d’abril del 1990 a Olot, en la llista d’actuacions realitzades pel grup entre el 1981 i el 1992, i hi afegeix una breu nota: “Incidents pels voltants.” També cita un seguidor del grup, David Cabañas, de Torelló, que explica sobre aquell concert: “Feia molt de fred. Quan van aparèixer a l’escenari semblava que sortien d’una baralla i, seriosos, van començar a tocar. La gent estava boja... (...) Van marxar aviat de l’escenari, indignats per alguna cosa, i ja no van tornar a sortir.” La formació clàssica d’Eskorbuto va deixar mitja dotzena de discos, entre ells el gran Anti todo (1986), i moltes cançons inoblidables: Mucha policía, poca diversión, Maldito país, Busco en la basura... Coherència punk.