El que ens hi juguem

Ens tornaran a comptar. Una vegada i una altra. I analitzaran els resultats del dret i del revés. Perquè la del 26-M és la segona volta, i ja saben vostès que la segona sempre és tant o més important que la primera. El mapa electoral de Catalunya ja ens va servir una radiografia clara el 28-M: l’independentisme continua sumant, ERC arrasa i JxCat (o com es diguin en cada ocasió, que cada cop que m’aprenc un nom el tornen a canviar) continua viu. I Espanya (oh, Espanya!) sembla més progressista que conservadora. Però, ai las, com que ahir el CEO deia allò que el no a la independència supera el sí en els sondejos, no pararan de comptar-nos. No ho han deixat de fer mai. Però ara menys. I ens sumaran a les municipals i ens sumaran a les europees. A les municipals, tots en som conscients, el mapa –i les expectatives i possibilitats– seran molt diferents en funció del que passi a la capital catalana. I del que passi, és clar, a Girona, i a Barcelona, i a Tarragona, i a Lleida, i a Badalona, i a les diputacions, i... Se la juguen tots i cadascun dels pobles i ciutats d’aquest país, però ja fa anys que en cada elecció ens hi juguem la suma. I si no, vagin vostès aquests dies als actes electorals de qualsevol de les formacions que es presenten. Saben de què parlen? De la ciutat on són, però també de la suma, de la suma tossuda aquesta que sempre suma. I si les eleccions municipals tenen una indiscutible lectura nacional, ja ni en parlem en aquesta ocasió de les europees, on l’independentisme ha decidit que, a més a mes, entra en una cursa per saber quin partit té l’hegemonia i ho exemplifica col·locant-hi els seus principals líders com a caps de cartell: Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Interessantíssimes (gairebé tant o més que les de la Cambra de Comerç), aquestes eleccions. El triple empat tècnic entre ERC, el PSC, JxCat vaticina unes europees més interessants que mai, i en clau catalana més que mai. I hi ha en discussió, en la radiografia d’aquestes dues eleccions, no només la suma sinó l’estratègia posterior. Fora bo, que la suma tornés a sumar. I si al darrere hi hagués una estratègia conjunta, ja seria espectacular.