Iceta, senador

Fins ara havíem vist en Miquel Iceta l’estampa d’un rector de poble o d’un bisbetó. O d’un d’aquells cardenals que es belluguen per Roma quan hi ha un concili. No arribaran mai a papa però són decisius per escollir-lo perquè saben quines tecles tocar i ho saben tot de tothom a còpia de trafiquejar per les sagristies. Tenim un ull clerical. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ho veu d’una altra manera: Miquel Iceta té pinta de senador. Ho ha clavat: un Charles Laughton amb túnica com el de la pel·lícula Espàrtac. Fins i tot la gesticulació l’acompanya. No diguem la murrieria, el càlcul, la penetració psicològica, el serpenteig.

De vegades els càlculs fallen. ¿No havia previst Iceta que el seu comportament durant els mesos de setembre, octubre i següents de l’any 2017 li comportaria problemes en el futur? Sánchez el vol de president del Senat. Les forces independentistes del Parlament, que són les que l’han d’escollir prèviament senador, li faran gruar l’ascensió. La gent recorda els seus menyspreus als independentistes, el seu suport a l’article 155 de la Constitució que va suprimir el govern de la Generalitat, les seves invectives a Puigdemont i Junqueras, també quan eren a l’exili o la presó, les seves manifestacions al carrer amb personatges i partits poc recomanables. Ni aquests el volen de senador. No ho havia calculat el calculador Iceta a qui no se li escapa res? La desprestigiada “equidistància” l’hauria afavorit més. Ens trobem en campanya electoral, una més. Els partits independentistes, sensibles a la indignació dels seus votants, i ells mateixos ofesos, no poden facilitar les coses a Iceta.

En un article meu antic –però als opinadors no ens fa cas ningú– havia dit que en cas de fracassar la revolta independentista ens hauríem d’acabar refiant de Miquel Iceta a l’hora de sortir amb l’ambulància a recollir els ferits. Hi afegia un altre nom: Josep Antoni Duran Lleida. Aquest ha quedat fora de combat, encara que no se sap mai: la política és rica en resurreccions. Iceta es manté eixerit però també s’ha infligit cops i té les facultats ambulatòries compromeses.

De tota manera és més que probable que el Parlament acabi fent senador Iceta, si no avui, demà. La “cortesia” i la també anomenada consuetud parlamentària ha funcionat així sempre. La primera espartacada ha fracassat. La majoria vol un replegament, tàctic –per tornar-hi amb noves forces de refresc–, o dilatat en el temps o definitiu. Els resultats electorals ho indiquen. Pedro Sánchez ha fet un “gest”. Tot amb tot, crec que el podem aprofitar. Iceta, des de la presidència senatorial, no sé què pot fer però sempre serà més positiu ell que un altre i sempre serà estimulant veure’l actuar.