Cambra independentista

Els descontents amb els resultats electorals de la Cambra de Comerç de Barcelona renyen els guanyadors. Millor seria que es reservessin les admonicions per als perdedors, que no van saber veure ni evitar el que ara consideren una situació catastròfica i lesiva per als seus interessos. Abans de les eleccions a aquesta institució vaig ser convidat a dinar, juntament amb altres periodistes, amb Enric Crous, un dels aspirants a presidir-hi la junta. Crous havia aguditzat el perfil independentista perquè ell sí que havia observat que els comicis anaven d’independentisme sí o independentisme no. ¿No havien fet la mateixa observació els empresaris petits o grans més refractaris a la independència de Catalunya? Com que deslocalitzen les empreses, com que desplacen els centres de decisió a Alacant o a Madrid, acaben per no saber què passa a Catalunya, i això que es deslocalitzen i es desplacen precisament pel que passa a Catalunya.

La candidatura independentista que ha resultat triomfant per majoria absoluta sabia que amb uns pocs vots podia assaltar el poder de la Cambra. Són comicis amb molt poca afluència de votants. Els empresaris més poderosos que fins ara s’havien beneficiat de l’absentisme no han sabut mobilitzar els seus ni amb tots els ressorts a la seva disposició. N’hi ha per renyar-los. Que baden? Ara han perdut el poder no només a la Cambra sinó a les institucions on la Cambra és decisiva: la Fira de Barcelona amb totes les mostres que en depenen, l’aeroport, el port, les organitzacions turístiques... Passi que “Madrid” no entengui el canvi que s’està operant a Catalunya. Que no l’entenguin els empresaris amb domicili postal particular a Barcelona o a Sant Vicenç de Montalt ja és més alarmant. I estrany: si fins al Liceu on tenen llotja en propietat s’han arribat a sentir reclamacions d’independència, i no només des del galliner... Diu que uns dels objectius de la Cambra és l’elaboració d’estudis prospectius. No se’ls devien llegir.

Ai, els antics grans empresaris il·lustrats que tenien a la seva biblioteca particular el Manifest Comunista i tots els manuals revolucionaris que sortien per saber amb qui se les havien d’haver i prendre precaucions! És de manual i admirable la maniobra de l’ANC per ocupar la Cambra de Comerç. Quina institució és decisiva per a la economia del país i toca totes tecles? Quina és la més fàcil de controlar pel seu sistema electoral i per l’apatia social? Quina té els socis grans i poderosos més distrets i condormits? Quins són els empresaris, els botiguers o els autònoms adherits a l’entitat més a favor de la independència? Es tractava de dur-los a votar després de localitzar-los. Que vagin deslocalitzant, els altres...