Justícia i raons d’estat

És molt complicat ser i actuar com un estat de dret en què es respecten els drets fonamentals de la persona i dels col·lectius, amb la utilització indiscriminada de la llei i de les institucions de l’Estat per imposar una visió única de la manera com s’ha de regir aquest estat i pretendre, a més, que les organitzacions supraestatals callin. Certament, en les democràcies en què ens emmirallem, ha succeït moltes vegades que la raó d’estat ha passat davant la mateixa llei a què diuen defensar, però generalment en les democràcies s’aixequen veus que protesten pel que és una vulneració dels drets més elementals que es diuen defensar. A l’Estat espanyol també ha succeït i fins i tot s’han justificat crims abjectes en funció de la raó d’estat. Els GAL sense anar gaire lluny. Però alguns dels màxims responsables del que va passar van ser acusats, condemnats i enviats a la presó, encara que fossin excarcerats ben aviat. Aquella Constitució del 78 ben interpretada podria haver servit molts anys, però els que més la van criticar, que no la van votar i que la van combatre, ara se n’han erigit en defensors i per la raó d’estat comencen a fer coses que fan venir por. Que es tanquen diaris per la raó d’estat, ho vam veure a Euskadi. Ara pot passar a casa nostra. Les llibertats més essencials estan en perill a causa dels que diuen que actuen en nom de la llibertat. La fiscalia diu que la direcció de la Corporació Catalana és una banda criminal. Hi ha presos polítics i la sensació és que la sentència està dictada. La JEC diu a polítics electes què poden o no fer. Fa l’efecte que amb la judicialització de la política es va deixar en mans de jutges i fiscals el que només hauria d’estar en mans dels ciutadans, i això és molt perillós. Condicionen les eleccions amb les seves decisions que ningú pot rebatre. Europa? Sí, Europa, però potser quan parli Europa hauran tancat més polítics i mitjans de comunicació i tot plegat tindrà un altre nom que no el de democràcia plena.