Flors, fotos i ànimes

Ara no sé si ho he somiat o si el record que en tinc és cert, però penso en una pel·lícula (no sé si era una exposició, potser sí) en què es reflexionava sobre la idea de les vegades que els indígenes sortim en les fotos dels turistes sense tenir-ne consciència. Som presents en les seves vides quan tornen a casa i ensenyen el material decomissat (és a dir, el tresor que han acumulat en el viatge) als veïns, als coneguts i als familiars. Hi traiem el cap (o, per ser exactes, un fragment del nostre cos o potser una mirada furtiva) i passem a formar part de la seva experiència, de manera vicarial. És a dir, no pas perquè hàgim viatjat amb ells, sinó perquè l’espectre fantasmal on ens han enquibit és present en la seva vida quotidiana en representació nostra, lluny, molt lluny, del dia en què es van fer la foto on nosaltres sortim. Si és un somni, el cedeixo a la posteritat perquè em sembla una idea fantàstica: algú que es dediqui a cercar totes aquelles fotos on surt d’estranquis, instantànies desconegudes fetes per desconeguts. Si no ho és, que em temo que no ho és, demano als amables lectors que m’indiquin qui hi va pensar abans.

La qüestió és que he anat a parar aquí perquè tinc constància que surto almenys en una foto sense que jo sabés que la feien. En aquests dies de flors a Girona, mentre parlava per telèfon mirava un nen que menjava amb fruïció un iogurt amb els seus avis. Aquella mateixa nit, el pare del nen (a qui conec) em va ensenyar la foto del nen amb la seva àvia (a qui no conec; tampoc l’avi). Jo era en un segon terme, parlant per telèfon. Allà, de teló de fons. Vaig pensar que, amb l’allau humana que passeja i es fotografia, floralment embadalida, era molt probable que aquella circumstància s’hagués repetit unes quantes vegades. Em va venir vertigen. ¿On dec ser, ara? ¿En una reunió familiar en un poblet de França o en un pis de Brussel·les on s’exposen els trofeus fotogràfics? ¿Perdut en una targeta de memòria abandonada? ¿M’han esborrat perquè la imatge era moguda? ¿M’hauran robat l’ànima, com pensàvem els antics?