El resultat del futbol

No sé si algun lector em titllarà de frívol en veure que, en aquesta secció, trec el tema del futbol. Confesso que, com a tanta gent, el futbol m’agrada, i ara que donen partits televisats avui sí i demà també, miro tots els que puc, sobretot si hi participen equips amb els quals simpatitzo. Per alguna cosa estic jubilat. Aquest any he seguit els del Barça i els del Girona. Els blaugrana ens han deixat amb la mel a la boca pel que fa a la Champions i el Girona ens ha desil·lusionat baixant a segona. Passem, doncs, mals dies. El Barça ha repetit, amb els anglesos, l’ensopegada de l’any anterior a Roma. És inconcebible que, havent guanyat a l’anada per tres a zero, es deixessin fer quatre gols a la tornada i quedar eliminats. Ja sé que es tracta d’un joc i l’atzar i la sort també compten. Però que dotze professionals –entrenador inclòs– que cobren milionades ens fallin dos anys consecutius és imperdonable. El soci blaugrana i els seguidors no mereixem aquests resultats, per més que s’hagi guanyat la lliga i estiguem a prop d’obtenir la copa del Rei. I tenint en compte la representativitat que atribuïm al Barça, l’orgull del país ha quedat, també, tocat. I això sap més greu. Posats a no complir, el Barça –amb els seus suplents– ni tan sols va saber ajudar el Girona derrotant el Celta. Els de la ciutat de l’Onyar, d’altra banda, que han aconseguit, aquest parell d’anys, sonades victòries contra equips molt superiors, han encadenat, finalment, una inacabable sèrie de desfetes que tampoc tenen una explicació lògica. Esperem que, la propera temporada, puguin tornar a la divisió d’elit. Girona mereixia tenir un element propagador del nom de la ciutat a fora, malgrat les complicacions econòmiques que devia originar. Direm amb benevolència que els futbolistes són humans i poden fallar com tothom. Cert. Però potser –i això va, sobretot, per als de Can Barça– també els sous haurien d’estar, doncs, més a nivell de la resta dels humans. Tothom ho reconeix però no hi ha cap esforç conjunt, a les altes esferes, per resoldre aquest exemple d’injustícia social. Al Sr. Messi –que alguns divinitzen, tot i que, en partits difícils, tampoc resol gaire res– li han donat la Creu de Sant Jordi. La resta de mortals hem assumit l’altra creu: la d’haver d’esperar un altre any per veure si, al final, tornem a assolir aquella copa que el 10 blaugrana va definir com a “linda” però que, de moment, no ens ha portat a la vitrina, tot i dir-se Leo. Un Leo que encara ha ensenyat poc les urpes…