L’èxit del canvi

Segurament quan al bo del professor Andreu Mas-Colell va dir, –contraposant l’expressió de l’“Espanya ens roba”– el de “Espanya no ens deixa créixer”, el gran empresariat català s’ho va agafar, com sempre, amb la seguretat displicent que dona a tots aquells que han estat sempre en el poder i ja se l’han fet seu. Però el sentiment de sentir-nos tractats diferents, si no volen dir-ne mal tractats, és una sensació que fa anys molta gent i moltes empreses la senten. La senten quan miren el rebut de la llum, i les enfilades que dia sí dia també fa el rebut, sense que hi hagi una explicació massa raonada ni raonable. La senten així que hem de sortir de la ciutat, ja sigui per viatjar o per enviar els nostres productes o per rebre’ls, que automàticament col·leccionem tiquets d’autopistes, que la majoria dels altres, sovint són competidors, no ho han de pagar. La senten quan llegim estadístiques de les inspeccions d’hisenda que sempre estem en el cap de munt de la llista... així doncs, quan davant de tantes evidències les institucions que hauríem de criticar fortament aquest “tracte diferenciat” es converteixen, de fet o per omissió, en còmplices i col·laboradors d’ells, un dia els que poden canviat la situació es regirin i provoquin un canvi radical.

El més sorprenent de tot és que les altres institucions catalanes que també tenen a veure amb l’empresariat i l’economia es sorprenguin i no facin ràpidament una reflexió interna de com ha estat possible aquests resultats si fins ara ho tenien tot tranquil i controlat. Lluny de fer aquesta autocrítica, el president de Foment Josep Sánchez Llibre poques hores després dels resultats de la Cambra de Comerç de Barcelona ha volgut tranquil·litzar als intranquils dient-los que “sempre quedarà Foment”. Certament han estat unes declaracions força desafortunades perquè encara la Cambra no s’ha constituït i encara no sabem el nom de qui serà nou president, i ni tant sols els hi han donat els cent dies de gràcia.

Unes declaracions encara més desafortunades són les que ha fet José Luís Bonet com a president de la Cámara de Espanya, quan exigeix “lleialtat” a la Cambra de Barcelona que en té la vicepresidència, per si vol tenir accés als fons de l’UE. La Cambra Española, i el seu president, és un altre d’aquestes institucions que sempre han mostrat una distància amb tots els problemes de Catalunya i va ser un gran militant perquè les empreses canviessin la seu social, tot i que Freixenet, per desavinences familiars, no ho va fer.

El nerviosisme per aquest fet sobrevingut és descomunal en tots els que fins ara ostentaven representació empresarial i tenien com objectiu fer de lobby i emetre informes, fins el punt que a La Vanguardia de diumenge passat Manuel Pérez publicava una crònica segons la qual Foment del Treball, Cercle d’Economia, Fira de Barcelona, el RACC i BCN Global, es van reunir per buscar un consens per liderar propostes de futur i influir en el governs de Catalunya i Espanya. Aquesta reunió és l’evidència més clara de la manca de lideratge i en propostes d’aquests institucions fins ara. És curiós observar com aquesta reunió, en principi no estava prevista l’assistència de Miquel Valls, tot esperant saber el nom de la persona que ostentarà la presidència de la Cambra.

Serà molt important per Catalunya i l’economia catalana aquesta fenomenal rebolcada? Honestament penso que sí. I la importància raurà pel canvi d’objectius i estratègies de la mateixa Cambra que es bolcarà molt més en la defensa de totes les empreses catalanes i dels autònoms i s’enfrontarà amb les interferències dels grups de pressió d’aquí i d’allà que fa moltes dècades controlen els poders des de l’ombra; i a més veurem com les propostes de les altres institucions i les exigències, també s’enfocaran molt més en les necessitats de Catalunya. Els cants desesperats i precipitats de José Luís Bonet, ben aviat seran neutralitzats fins i tot pel seus afins d’aquí i això també haurà estat un èxit del canvi. Si no fos tant important no hi hauria hagut tanta gent que es posés tant nerviosa con s’hi han posat.