Europa és un somni que mai es rendeix

Europa és una idea estimada pels catalans. Sempre ens n’hem sentit part i sempre l’hem vista com una font d’inspiració per transformar la nostra pròpia realitat. Sabem que pertanyem a Europa de la mateixa manera que ens sentim propers als pobles i a les cultures del Mediterrani. Suposo que aquesta barreja es troba al nucli de la nostra manera de llegir el món i d’interessar-nos-hi.

És des d’aquest profund afecte per Europa i per tot allò que representa que ens preocupa el seu futur, i que ens agradaria poder involucrar-nos encara més en la recerca de solucions per als reptes actuals, perquè la desigualtat, la precarietat, el canvi climàtic o les migracions són alguns dels problemes que es resolen a escala europea o no se resoldran.

Però avui la construcció europea ha de superar certes proves que en fan perillar la viabilitat i el futur compartit. I una sola cosa sembla clara: Europa no podrà construir-se sense tenir en compte els seus ciutadans. El futur d’Europa ha de construir-se amb la participació de tots els ciutadans i, també, promovent-ne el seu compromís actiu.

La manera com Europa gestioni els desitjos d’aprofundiment democràtic dels seus ciutadans i dels seus pobles, així com tot el que afecta les seves identitats, definirà la seva credibilitat a l’hora de defensar els seus valors, així com els seus principis fonamentals.

Perquè si es vol, com ho volem nosaltres, que Europa tingui la força suficient per projectar arreu del món un ideal de societat inclusiva i respectuosa amb els drets humans, és indispensable que no dubti en el moment de posar en pràctica els seus valors.

Europa es troba en un moment decisiu, ha d’encarar el seu destí per ser de debò un projecte interessant i atractiu. Un projecte que és capaç de gestionar realitats difícils i urgents.

El Brexit, per exemple, ens fa replantejar què significa realment el concepte d’unitat. Com i de quina manera volem i som capaços de treballar junts. Els ciutadans britànics van exercir la seva veu i ara és responsabilitat del seu govern trobar la fórmula més adequada de respondre-hi. De passada, Escòcia haurà de “poder decidir” la seva vocació europea.

La crisi econòmica a Grècia ens obliga a recobrar el concepte de solidaritat i respondre de debò a les exigències de l’equitat i la justícia social dins la Unió. La crisi econòmica va posar al descobert el pitjor d’Europa, i Grècia ens recorda la nostra obligació que Europa torni a ser millor, justament allà on va néixer, en la civilització d’Atenes.

Europa ha de demostrar, a més, la seva capacitat per a la humanitat. La crisi de les persones refugiades que escapen de la guerra, una guerra “mediterrània”, ens ha demostrat una altra vegada que Europa pot fracassar. Atendre les persones que ho necessiten era una obligació fa 25 anys a Bòsnia i és una obligació ara mateix a les nostres fronteres comunitàries. Sense resoldre aquesta crisi humanitària Europa no serà mai l’Europa que volem.

Perquè ser europeu també significa haver de combatre a favor d’una societat humanista, guiada pel desig de justícia, de cultura i de veritat, coneixedora que darrere l’extrema dreta no hi ha cap idea ni valor universal, només una mirada de menyspreu cap a la diversitat, el feminisme, la llibertat i sobre la democràcia.

La ciutadania europea haurà de decidir el 26 de maig, no ens podem fallar a nosaltres mateixos. Espero que aquesta Europa la sabrem fer junts i que la sabrem fer millor. Solidària i justa, unida i diversa, plural i profundament democràtica.