L’Europa que ve

La Unió Europea viu un dels seus moments més baixos. L’embolic provocat pel Brexit ha comportat que la seva imatge es vegi, de portes enfora, més debilitada que mai. La sortida del Regne Unit s’ha convertit en un serial per entregues que aquests dies té com a protagonistes els candidats que fins i tot s’han hagut de presentar a les eleccions europees. Al Vell Continent emergeixen i es consoliden els moviments populistes, que no paren de guanyar terreny –més lentament i menys del que molts mitjans de comunicació vociferen i desitgen– i que aposten directament per destruir les institucions europees des de dins. Davant d’aquest panorama no massa bo, Brussel·les s’haurà de preguntar què és el que ha fet malament. Per què la majoria de britànics van votar per marxar en un referèndum? Per què el discurs antieuropeista i populista va guanyant pes? La Unió Europea ha treballat en els darrers anys per fer arribar als europeus la seva tasca i les inversions milionàries als territoris. És evident que el relat no acaba de reeixir. Per molts ciutadans, Brussel·les és un espai dissenyat perquè s’hi retirin polítics amb sous desorbitats i hi treballin centenars de funcionaris. Tot i això, l’Europa que ve no es podrà pintar tan grisa. Continuarà el serial del Brexit, caldrà veure quin és el paper que hi tenen els partits populistes i suposem que l’arribada dels independentistes catalans. La legislatura promet.