«Sí»

Aquest 25 d'abril votaré a Reus «sí» a la independència de la nació catalana. Perquè crec en la llibertat i no en la subordinació. Perquè volem que Catalunya sigui avantguarda mundial, un país que excel·leixi i sigui referent en els terrenys de la creació, la cultura, la tecnologia, el coneixement, la recerca, la innovació i deixi de premiar la mediocritat. Un país de gent emprenedora i treballadora, que arrisqui, que no posi límits a la seva ambició i que no es conformi a copiar els millors models sinó que esdevingui el model. Un país d'oportunitats en què els ciutadans visquin cada dia millor. Som una nació mil·lenària que ha viscut vicissituds de tota mena. No ens creiem superiors a cap altra comunitat humana ni tampoc millors, però ens sentim orgullosos de ser com som i de parlar la llengua que parlem. Al llarg de la història s'ha anat configurant el nostre ADN particular que ens singularitza. En un món global amb tendència a la uniformització i en el marc d'un estat que menysprea la diversitat, només podem garantir la preservació d'allò que ens defineix com a catalans mitjançant un estat propi. També per això volem un estat. Però que quedi clar que el nostre no és un projecte essencialista que s'encaterini del passat, del que parlem és de present i de futur. De construir un estat modern, avançat, al servei dels ciutadans. El que és retrògrad és defensar que un país no pugui administrar-se per si mateix i que uns altres et diguin què pots fer i què no pots fer. La independència és urgent, cada dia que passem sense tenir estat perdem oportunitats com a país. I això es paga car. No només es perd el temps ja perdut sinó gran part de les possibilitats dels anys que han de venir. Com que no tenim vocació d'independentistes perpetus sinó de ciutadans lliures en un país lliure després de les consultes hem de fer un pas més cap als fets tangibles.