«Sí»

Aquest 25 d'abril votaré a Reus «sí» a la inde­pendència de la nació cata­lana. Perquè crec en la lli­ber­tat i no en la sub­or­di­nació. Perquè volem que Cata­lu­nya sigui avant­guarda mun­dial, un país que excel·leixi i sigui refe­rent en els ter­renys de la cre­ació, la cul­tura, la tec­no­lo­gia, el conei­xe­ment, la recerca, la inno­vació i deixi de pre­miar la medi­o­cri­tat. Un país de gent empre­ne­dora i tre­ba­lla­dora, que arris­qui, que no posi límits a la seva ambició i que no es con­formi a copiar els millors models sinó que esde­vin­gui el model. Un país d'opor­tu­ni­tats en què els ciu­ta­dans vis­quin cada dia millor. Som una nació mil·lenària que ha vis­cut vicis­si­tuds de tota mena. No ens cre­iem supe­ri­ors a cap altra comu­ni­tat humana ni tam­poc millors, però ens sen­tim orgu­llo­sos de ser com som i de par­lar la llen­gua que par­lem. Al llarg de la història s'ha anat con­fi­gu­rant el nos­tre ADN par­ti­cu­lar que ens sin­gu­la­ritza. En un món glo­bal amb tendència a la uni­for­mit­zació i en el marc d'un estat que menys­prea la diver­si­tat, només podem garan­tir la pre­ser­vació d'allò que ens defi­neix com a cata­lans mit­jançant un estat propi. També per això volem un estat. Però que quedi clar que el nos­tre no és un pro­jecte essen­ci­a­lista que s'enca­te­rini del pas­sat, del que par­lem és de pre­sent i de futur. De cons­truir un estat modern, avançat, al ser­vei dels ciu­ta­dans. El que és retrògrad és defen­sar que un país no pugui admi­nis­trar-se per si mateix i que uns altres et diguin què pots fer i què no pots fer. La inde­pendència és urgent, cada dia que pas­sem sense tenir estat per­dem opor­tu­ni­tats com a país. I això es paga car. No només es perd el temps ja per­dut sinó gran part de les pos­si­bi­li­tats dels anys que han de venir. Com que no tenim vocació d'inde­pen­den­tis­tes per­pe­tus sinó de ciu­ta­dans lliu­res en un país lliure després de les con­sul­tes hem de fer un pas més cap als fets tan­gi­bles.