Torra. Any I

El president Quim Torra compareixerà avui per fer balanç del seu primer any de legislatura. No sé què dirà. Però el fet que el seu primer any es compleixi just un any i mig després de les eleccions del 21-D ja diu moltes coses. Perquè Torra, a vegades ja ni ho recordem, va ser president després de mig any rocambolesc en què ni Puigdemont ni Sànchez ni Turull (quin paperàs el de la CUP, aquell dia) van poder ser elegits president. El govern Torra va prendre possessió el 2 de juny d’ara fa un any i diuen (diuen, diuen, diuen) que aquell mateix dia es va aixecar el 155 (ha, ha, ha!). Torra va ser elegit president de la Generalitat (per sorpresa de tots, i em sembla que també d’ell mateix) en unes circumstàncies extremadament complicades i tothom (l’oposició, els socis i part dels seus) ha aprofitat aquesta fragilitat, em sembla a mi, per penjar-li una etiqueta que és més injusta que justa. La continuarà tenint. Per més lleis que aprovi el Parlament, per més activitat que faci i per més decisions que prengui. Perquè la fragilitat no és tan seva com de les circumstàncies. Torra fa balanç avui del seu Any I. No sé què dirà, insisteixo. Però tots sabem que la principal incògnita d’aquesta legislatura és saber si hi haurà un Torra. Any II. Passat el cicle electoral, l’espai exconvergent (puigdemonistes, juntspercatistes, pedecatistes, cridistes i tots els istes) necessita temps per reordenar-se i dubto que li interessin unes eleccions a la cantonada. Per als socis de govern, en canvi, la situació és a la inversa. El cicle electoral ha estat esplèndid per als republicans i la temptació de tancar el cercle governant, ara sí, a la Generalitat, és fins i tot comprensible. Les declaracions de Gabriel Rufián aquest mateix cap de setmana en són un bon exemple: eleccions al febrer, diu el republicà, i Joan Tardà com a presidenciable. Uns tenen pressa; els altres, no. I la sentència de l’1-O és una pedra (i grossa) al mig del camí. Però només n’hi ha un, que pot convocar eleccions (155 a banda, és clar), i és Quim Torra. Suposo que a la seva compareixença d’avui no hi haurà preguntes. Perquè si n’hi hagués, intueixo, serien més sobre el seu Any II que sobre l’Any I.