En què quedem?

És evident que els titulars de cop d’estat i de rebel·lió –per part de la fiscalia– i el de sedició –per part de l’advocacia de l’Estat– han escombrat altres detalls de les més de sis hores en què les acusacions van presentar, dimarts, les seves conclusions. I són un parell de moments que demostren com les dades, les xifres i el llenguatge es poden retorçar per intentar crear un marc mental determinat. El problema és quan es retorcen tant que acaben esdevenint contradictòries. M’explico: en un moment del seu relat, un dels fiscals va assegurar que hi havia hagut violència l’1 d’octubre. I per violència la fiscalia entén tot el que va passar aquell dia, inclosos els ferits per les càrregues policials. De fet, manté que els 12 acusats són responsables d’aquestes càrregues (i per tant de violència) perquè si no haguessin promogut el referèndum, no haurien estat necessàries. Tot bastant recargolat. Però la cosa no acaba aquí: per augmentar la culpabilitat, la fiscalia recorda que hi va haver mil ferits, fet que demostra la magnitud d’aquesta violència. Heus ací la contradicció. Durant un any i mig, es va intentar desmentir, reduir i fins i tot menystenir l’existència d’aquests mil ferits. Ara que convé construir un relat de violència extrema, els mil ferits han passat a existir sense discussió. I una cosa semblant va passar amb l’advocacia de l’Estat i el seu moviment tumultuari sobre el qual basa el delicte de sedició. En aquest cas diu que haver mobilitzat dos milions tres-centes mil persones representa una organització prou gran per ser considerat tumultuari. Fins avui cap estament estatal havia donat per bona la xifra dels més de dos milions de participants a l’1 d’octubre. És més, s’havia posat com a exemple de fake news. Ara només convé escollir entre les versions: la que nega els mil ferits (i per tant rebaixa la tesi de la violència) o la que els confirma (i per tant demostra les ràtzies policials indiscriminades). La que nega els dos milions de votants (i per tant dilueix la mobilització) o la que els confirma (i per tant evidencia un dels moviments populars més importants d’Europa dels últims anys). Però totes dues a la vegada no pot ser.