En què quedem?

És evi­dent que els titu­lars de cop d’estat i de rebel·lió –per part de la fis­ca­lia– i el de sedició –per part de l’advo­ca­cia de l’Estat– han escom­brat altres detalls de les més de sis hores en què les acu­sa­ci­ons van pre­sen­tar, dimarts, les seves con­clu­si­ons. I són un parell de moments que demos­tren com les dades, les xifres i el llen­guatge es poden retorçar per inten­tar crear un marc men­tal deter­mi­nat. El pro­blema és quan es retor­cen tant que aca­ben esde­ve­nint con­tra­dictòries. M’explico: en un moment del seu relat, un dels fis­cals va asse­gu­rar que hi havia hagut violència l’1 d’octu­bre. I per violència la fis­ca­lia entén tot el que va pas­sar aquell dia, inclo­sos els ferits per les càrre­gues poli­ci­als. De fet, manté que els 12 acu­sats són res­pon­sa­bles d’aques­tes càrre­gues (i per tant de violència) perquè si no hagues­sin pro­mo­gut el referèndum, no hau­rien estat necessàries. Tot bas­tant recar­go­lat. Però la cosa no acaba aquí: per aug­men­tar la cul­pa­bi­li­tat, la fis­ca­lia recorda que hi va haver mil ferits, fet que demos­tra la mag­ni­tud d’aquesta violència. Heus ací la con­tra­dicció. Durant un any i mig, es va inten­tar des­men­tir, reduir i fins i tot menys­te­nir l’existència d’aquests mil ferits. Ara que convé cons­truir un relat de violència extrema, els mil ferits han pas­sat a exis­tir sense dis­cussió. I una cosa sem­blant va pas­sar amb l’advo­ca­cia de l’Estat i el seu movi­ment tumul­tu­ari sobre el qual basa el delicte de sedició. En aquest cas diu que haver mobi­lit­zat dos mili­ons tres-cen­tes mil per­so­nes repre­senta una orga­nit­zació prou gran per ser con­si­de­rat tumul­tu­ari. Fins avui cap esta­ment esta­tal havia donat per bona la xifra dels més de dos mili­ons de par­ti­ci­pants a l’1 d’octu­bre. És més, s’havia posat com a exem­ple de fake news. Ara només convé esco­llir entre les ver­si­ons: la que nega els mil ferits (i per tant rebaixa la tesi de la violència) o la que els con­firma (i per tant demos­tra les ràtzies poli­ci­als indis­cri­mi­na­des). La que nega els dos mili­ons de votants (i per tant dilu­eix la mobi­lit­zació) o la que els con­firma (i per tant evi­den­cia un dels movi­ments popu­lars més impor­tants d’Europa dels últims anys). Però totes dues a la vegada no pot ser.